Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.928
|
81.
denominacions de la República Centreafricana
Font
Fitxes de l'Optimot
redactat aquest topònim s'utilitza precedit d'article (com la majoria de noms de països que comencen per un nom genèric que forma part del topònim, com ara illes, regne, república, etc.). Per exemple:
A l'escut de la República Centreafricana hi ha el dibuix d'un elefant, un arbre, tres estrelles i una mà.
[...]
|
|
82.
Flexió de gènere amb denominacions d'animals
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms referits a animals domèstics, a animals de granja o a animals salvatges més coneguts solen tenir una forma per al masculí i una altra per al femení.
En molts casos, s'obté el femení afegint la terminació -a a la forma masculina. Per exemple:
anyell, anyella; conill, conilla; mul, mula [...]
|
|
83.
Pronúncia de h (hac) / Apostrofació davant de h (hac)
Font
Fitxes de l'Optimot
:
en el verb halar ('menjar')
en algunes interjeccions: ehem!, ha!, hum!...
en estrangerismes no adaptats fonèticament al català: hall, hippy, hobby...
en noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d'origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume [...]
|
|
84.
a efectes de, a l'efecte de o als efectes de?
Font
Fitxes de l'Optimot
a efectes de a l'efecte de als efectes de
La locució a l'efecte de és sinònima de a fi de, amb la finalitat de.
Les formes als efectes de i a efectes de són el plural de a l'efecte de. (En el cas de a efectes de, la pèrdua de l'article és deguda a un procés de lexicalització.)
Per tant, cal [...]
|
|
85.
El nom de les lletres
Font
Fitxes de l'Optimot
estranger; per exemple: kiwi, swing; bypass, playback.
Convé recordar que els noms de les lletres no s'apostrofen: la ela, davant de u.
En la tradició ortogràfica
valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa també reben les denominacions
efe, ele, eme, ene, erre i esse.
Font: Ortografia [...]
|
|
86.
Règim verbal de cuidar: cuidar de o cuidar-se de?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida [...]
|
|
87.
Expressions temporals en plural: a començament de o a començaments de; a final de o a finals de; a mitjan o a mitjans de?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
|
|
88.
de l'ordre de
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució preposicional de l'ordre de serveix per indicar una quantitat aproximada d'alguna cosa. Per exemple:
Compten que enguany tindran uns beneficis de l'ordre de deu milions d'euros.
[...]
|
|
89.
Ortografia de 't' i 'd' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
indicacions següents:
1. Darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure t:
abat, beneit, buit, eixerit, entrecot, humit, oblit, paret, possibilitat, quedat, realitat, salut, set, visigot, etc.
Hi ha aquestes excepcions:
El mot fred, per raons etimològiques.
Els noms femenins acabats en -itud [...]
|
|
90.
de camí a, de camí cap a o camí de?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució de camí, quan significa 'en el transcurs del camí cap a un lloc', sol anar seguida de la preposició cap a (o a) per indicar el lloc cap al qual algú es dirigeix. Per exemple:
De camí cap a València, van punxar una roda del cotxe.
T'ho deixaré a casa de camí a la feina.
Amb aquest [...]
|
