En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular o en plural. Per exemple:
Quin tipus de problema tens?
Les dues classes de pastes són igualment bones.
En general, quan el nom del sintagma preposicional [...]
sempre recordaré.
En el cas que es vulgui fer referència als fets de l'1 d'octubre de 2017 (data que és coneguda amb aquesta denominació, i no amb la forma el primer d'octubre de 2017), si es vol fer servir aquesta data en la denominació d'una via urbana o d'un organisme o entitat, cal recordar que [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple [...]
En general, les designacions genèriques incloses en els nomsde museus, galeries, biblioteques i altres entitats culturals es tradueixen al català:
Museo del Prado: Museu del Prado
Matadero Madrid. Centro de Creación Contemporánea: Matadero Madrid. Centre de Creació Contemporània
British Museum [...]
Rocío: Hospital Virgen del Rocío
Malgrat tot, hi ha alguns casos en què s'opta per utilitzar la denominació en la llengua original, bé perquè té prou tradició en català, bé perquè no té un equivalent clar. Són noms com:
Xunta de Galicia
Ertzaintza
Scotland Yard
També hi ha alguns pocs casos en què [...]
S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen el sobrenom d'un lloc històric, geopolític o geoturístic. Per exemple:
el Principat de Catalunya (per Catalunya)
la Ciutat Comtal (per Barcelona)
la Ciutat Eterna (per [...]
La forma exlibris es considera un mot compost (en aquest cas manllevat del llatí) i, com a tal, s'escriu de manera aglutinada, sense espai ni guionet.
Es fa servir per fer referència a la inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d'una [...]
Per designar un sopar (o qualsevol àpat en general) informal, habitualment de moltes persones, en què els comensals porten ells mateixos els entrepans o les carmanyoles amb el menjar, les formes documentades amb ús, segons el lloc, són sopar d'entrepà, sopar de cabasset, sopar de carmanyola (ode [...]
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
Per indicar que algú descansa solament sobre els dos peus, l'adjectiu que es fa servir habitualment és dret, dreta. Per exemple:
Quan va veure que era el seu torn es va posar dreta.
Si estic gaire estona dret em fa mal l'esquena.
A més de l'adjectiu dret, dreta, amb aquest mateix sentit també es [...]