.
Aquella interpretació de l'obra de Pau Casals va ser magistral..
Tanmateix, és possible fer servir l'article davant denomsdepersonatges públics en contextos en què es vol mostrar familiaritat o informalitat. Per exemple:
Fins que no he acabat de llegir Mirall trencat, la Rodoreda m'ha acompanyat a [...]
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas denoms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
Els noms propis de persona, també anomenats antropònims, com a norma general no es tradueixen. Per exemple, els noms Federico García Lorca, James Joyce o Simone de Beauvoir es mantenen inalterables en un text en català. Així mateix, Pompeu Fabra o Montserrat Roig no es tradueixen si es fan servir [...]
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van [...]
Els nomsde lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els nomsde lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). [...]
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
Els noms i els adjectius acabats en -sc, -st i -xt poden fer el plural de dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os. Així, el plural de risc pot ser riscs o riscos, el de cost pot ser costs o costos, i el de pretext, pretexts o pretextos.
Els noms i els adjectius acabats [...]
Els nomsde reis, prínceps i membres de cases sobiranes, dinasties i llinatges, tenen formes específiques en cada llengua. D'acord amb la tradició, en un text en català convé traduir aquests noms i fer servir la forma catalana. Per exemple:
Carles, príncep d'Anglaterra
Felip VI, rei d'Espanya [...]