El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
Els nomsde les empreses responen a la voluntat expressa dels propietaris i, per tant, queden dins de l'esfera estrictament privada, com passa amb els nomsde persona. És per això que, com a regla general, no s'han de traduir. Per exemple:
Industria Española del Aluminio
Laboratorios Esteve [...]
Hi ha una sèrie de locucions, formades per un nom i un altre nom en aposició, que tenen una estructura subordinant, és a dir, el nom en aposició modifica el primer nom. Aquestes locucions tenen un cert grau de lexicalització, però s'escriuen separades i sense guionet. Per exemple: vagó restaurant [...]
aquest cas, la forma camí és genèrica i només el nom propi s'escriu amb majúscules inicials.
En l'àmbit de l'excursionisme, hi ha nomsde rutes, camins i travesses en què les designacions genèriques s'escriuen amb majúscula inicial si les formes en qüestió s'han consolidat o responen a una denominació [...]
Es poden distingir dos casos:
1. Quan es fa servir el mot càtedra en sentit genèric, s'escriuen amb minúscules tots els elements de la denominació. Per exemple:
S'han convocat oposicions a dues càtedres de literatura i a una de matemàtiques.
Però, quan es fa referència a la denominació d'una [...]
Les formes maldecap i mal de cap tenen significats diferents.
Un maldecap és una preocupació. El plural d'aquest substantiu és maldecaps. Per exemple:
Haver d'estar pels nens li representa un maldecap.
La nova feina li porta molts maldecaps.
En canvi, un mal de cap és, literalment, un [...]
En català, la conjunció o no porta mai accent gràfic, ni quan va entre paraules ni entre xifres.
Per exemple: Hi anirà ell o ella, En necessita 23 o 24.
[...]
Calonge de Segarra
El nom oficial de la capital del municipi de Calonge de Segarra és Calonge de Segarra, i no Dusfort, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple:
clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple)
sopar (pronunciat [...]