Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.100
|
71.
por a o por de? / por (règim nominal)
Font
Fitxes de l'Optimot
El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
|
|
72.
Traducció de noms d'empreses i els seus òrgans de gestió
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms de les empreses responen a la voluntat expressa dels propietaris i, per tant, queden dins de l'esfera estrictament privada, com passa amb els noms de persona. És per això que, com a regla general, no s'han de traduir. Per exemple:
Industria Española del Aluminio
Laboratorios Esteve [...]
|
|
73.
Locucions formades per dos noms / 'mobles bars' o 'mobles bar'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha una sèrie de locucions, formades per un nom i un altre nom en aposició, que tenen una estructura subordinant, és a dir, el nom en aposició modifica el primer nom. Aquestes locucions tenen un cert grau de lexicalització, però s'escriuen separades i sense guionet. Per exemple: vagó restaurant [...]
|
|
74.
Majúscules i minúscules de noms de rutes, vies d'escalada, camins, etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
aquest cas, la forma camí és genèrica i només el nom propi s'escriu amb majúscules inicials.
En l'àmbit de l'excursionisme, hi ha noms de rutes, camins i travesses en què les designacions genèriques s'escriuen amb majúscula inicial si les formes en qüestió s'han consolidat o responen a una denominació [...]
|
|
75.
Majúscules i minúscules en noms de càtedres
Font
Fitxes de l'Optimot
Es poden distingir dos casos:
1. Quan es fa servir el mot càtedra en sentit genèric, s'escriuen amb minúscules tots els elements de la denominació. Per exemple:
S'han convocat oposicions a dues càtedres de literatura i a una de matemàtiques.
Però, quan es fa referència a la denominació d'una [...]
|
|
76.
maldecap o mal de cap?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes maldecap i mal de cap tenen significats diferents.
Un maldecap és una preocupació. El plural d'aquest substantiu és maldecaps. Per exemple:
Haver d'estar pels nens li representa un maldecap.
La nova feina li porta molts maldecaps.
En canvi, un mal de cap és, literalment, un [...]
|
|
77.
Accentuació de la conjunció 'o'
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, la conjunció o no porta mai accent gràfic, ni quan va entre paraules ni entre xifres.
Per exemple: Hi anirà ell o ella, En necessita 23 o 24.
[...]
|
|
78.
Dusfort o Calonge de Segarra?
Font
Fitxes de l'Optimot
Calonge de Segarra
El nom oficial de la capital del municipi de Calonge de Segarra és Calonge de Segarra, i no Dusfort, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
|
|
79.
Traducció de l'article en els noms de lloc no catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
|
|
80.
Pronunciació o emmudiment de la erra a final de mot
Font
Fitxes de l'Optimot
En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple:
clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple)
sopar (pronunciat [...]
|
