FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Repel·lir amb força, violentament. Fer anar a batre contra alguna cosa. Se'm va tirar a sobre, però jo el vaig rebatre contra la paret. Batre (el cotó) a vergassades sobre un engraellat. Refutar . És un argument fàcil de rebatre. Rebaixar (una quantitat) d'un total. [...]
Els verbs batre i rompre (i els seus derivats: abatre, combatre, debatre, rebatre...; corrompre, interrompre, irrompre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l [...]
Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents:
batre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...)
cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...)
córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...)
fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre [...]
Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents:
batre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...)
cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...)
córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...)
fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre [...]
Barra d'acer petita, de secció quadrada, inserida en un mànec de cap rodó, que serveix per a rebatre els bisells o les grapes en l'encastament de gemmes. [...]
v tr 1 [un argumento, etc] rebatre. Rebatir una afirmación, rebatre una afirmació. 2 p fr [rechazar] refusar. 3 p fr [reforzar] reforçar. 4 p fr [rebajar] rebatre. [...]