Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.441
|
41.
Les hores en català: sistema de campanar i sistema de rellotge
Font
Fitxes de l'Optimot
Les fraccions horàries s'expressen d'una manera diferent segons els parlars: en la major part del central i el nord-occidental les hores se solen expressar pel sistema del campanar, un sistema específic de la llengua catalana. En canvi, en la resta del domini lingüístic generalment s'utilitza el [...]
|
|
42.
Usos de per i per a per expressar àmbit d'aplicació / Usos de per i per a per expressar opinió
Font
Fitxes de l'Optimot
A l'hora de triar entre l'ús de les preposicions per o per a, cal determinar quin significat té en l'oració el complement introduït per aquesta preposició, tot i que, de vegades, costa distingir entre un sentit i un altre.
En el cas de l'ús d'aquestes preposicions davant de nom, un dubte molt [...]
|
|
43.
Preposicions 'a', 'de' i 'per' davant de nom propi amb l'article 'el' / 'del Bierzo' o 'd'El Bierzo'?
Font
Fitxes de l'Optimot
No hi ha contracció de les preposicions a, de i per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple:
A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]
|
|
44.
Els noms de lloc catalans i els accents diacrítics
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]
|
|
45.
Ortografia de 'b' (be alta) i 'v' (ve baixa)
Font
Fitxes de l'Optimot
'una mateixa família o verb: blava (blau), devem (deure), escriviu (escriure), estival (estiu), oval (ou), vivim (viure), etc.
S'escriu b darrere de m (mb) i v darrere de n (nv): ambició, combinació, embenar; canvi, envestir, minvar. Hi ha excepcions puntuals, com ara circumval·lació, tramvia i [...]
|
|
46.
Topònims i gentilicis de la Franja de Ponent
Font
Fitxes de l'Optimot
Baix Cinca: del Baix Cinca
Benavarri: benavarrès -esa
Calaceit: calaceità -ana
Fraga: fragatí -ina
Franja: franjolí -ina
Llitera: lliterà -ana
Matarranya: del Matarranya
Ribagorça: ribagorçà -ana
Tamarit: tamarità -ana
Vall-de-roures: vall-de-rourà -ana
[...]
|
|
47.
Apostrofació dels articles definits 'el' i 'la' / Apostrofació dels articles personals 'en' i 'na' / Apostrofació de la preposició 'de'
Font
Fitxes de l'Optimot
'elefant
l'harmonia
plànol d'instal·lació
l'home
d'hora
També s'apostrofen l'article masculí el i la preposició de davant de les xifres 1 i 11:
l'1 de gener
l'11 de març
un joc d'11 peces
En canvi, hi ha una sèrie de casos en què no es fa l'apostrofació:
1. No s'apostrofen els [...]
|
|
48.
Timbres oberts i tancats de e i o tòniques sense accent
Font
Fitxes de l'Optimot
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:
e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]
|
|
49.
Essa sonora: pronunciació de derivats de dins i fons / Essa sonora: pronunciació de derivats amb trans- i sots-
Font
Fitxes de l'Optimot
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
|
|
50.
denominacions de Saint Kitts i Nevis
Font
Fitxes de l'Optimot
La denominació habitual d'aquest país és Saint Kitts i Nevis, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Federació de Saint Cristopher i Nevis.
El codi ISO que representa aquest país és KN.
[...]
|
