Davant d'un nom de lloc, l'adjectiu tot pot significar 'la totalitat d'aquest territori' o 'la totalitat de la població d'aquest territori' i, en general, no concorda amb el topònim. Per exemple:
Tot Catalunya va sortir al carrer.
És un recull de la toponímia de tot Figueres.
Ara bé, quan el [...]
Per expressar que alguna cosa té poca quantitat d'alguna substància es pot fer servir l'adjectiu pobre, pobra. Per exemple:
És un mineral pobre en níquel.
La seva sang és pobra de glòbuls vermells.
També es pot expressar aquest mateix sentit amb l'adjectiu baix. Per exemple:
Seguia una dieta [...]
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple:
balmesià, balmesiana (de Balmes)
dalinià, daliniana (de Dalí)
maragallià [...]
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.
[...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
La conjunció o serveix per expressar una alternativa o contraposició. Per exemple: Escriu al president o al secretari.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una u quan va davant d'una paraula que comença amb el so de o o u.
Per tant, cal dir dona o home i no dona u home [...]
Hi ha una sèrie d'expressions que funcionen com a connectors entre oracions amb un valor distributiu i que serveixen per sumar idees que s'organitzen en el text amb un cert ordre: al seu torn, per començar, finalment...
Entre aquests connectors n'hi ha alguns que introdueixen dos aspectes que cal [...]
Quan es mou un element del lloc que ocupa habitualment dins de l'oració, segons la naturalesa d'aquest element cal reprendre'l o no amb un pronom feble.
En el cas de complements d'origen introduïts per la preposició de que acompanyen verbs com desprendre, derivar, seguir, deduir, etc., aquest [...]
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.
la [...]