Amb un valor condicional i d'exclusió es poden fer servir les locucions tret que, llevat que, a menys que, fora que, que introdueixen una oració amb el verb en subjuntiu, o bé les expressions si no és que o excepte si, que solen introduir oracions amb el verb en indicatiu. Per exemple:
No ho faré [...]
.
En canvi, els verbs de percepció construeixen la subordinada amb un verb en indicatiu. Per exemple:
He sentit dir a la Júlia moltes bestieses.
He sentit que la Júlia deia moltes bestieses.
Vaig veure'l fugir davant meu.
Vaig veure que fugia davant meu.
[...]
, merèixer, vèncer, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet d'indicatiu dels verbs següents: dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; jèiem, jèieu; quèiem, quèieu; etc., excepte érem i éreu.
altres mots com brètol, cèrcol, grèvol, pèsol, rètol, rècord, sègol, tèrbol, trèmol, trèvol, etc.
En mots [...]
verb: cabota (cap), llobató (llop), sabem (sap), etc.
S'escriu v:
en les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.
davant de vocal, si v alterna amb u en mots d [...]
, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim [...]
metge).
Ahir devien arribar cap a les sis (i no Ahir arribarien cap a les sis).
La correlació entre el condicional i l'imperfet d'indicatiu (si venies...) també és possible. Es troba de vegades en registres formals, tot i que també s'utilitza col·loquialment amb un sentit expressiu. Per exemple:
Si el [...]
que hi ha fastigós), i els mots plans acabats en -ec (llevat de si es tracta del sufix -leg): ànec, càrrec, càvec, espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, recàrrec, rònec, ròssec, tràfec, xàfec, etc.
S'escriu amb c final la primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs de la segona [...]
terminacions -ia, -ies i -ien de l'imperfet d'indicatiu porta dièresi quan la precedeix una vocal àtona, i accent a la primera i segona persones del plural:
clo-ï-a, clo-ï-es, clo-ï-a, clo-ï-en (En canvi, la primera i segona persona del plural duen accent, clo-í-em, clo-í-eu, perquè quan es pot accentuar l [...]