Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.540
|
81.
Pronúncia de vídeo i estéreo
Font
Fitxes de l'Optimot
En la majoria de parlars orientals, en posició àtona, el sistema vocàlic es redueix a tres vocals: vocal neutra, [i] i [u]. Ara bé, en alguns casos concrets no hi ha reducció vocàlica o aquesta reducció no es produeix de manera general.
Un d'aquests casos és la terminació -eo dels mots vídeo i [...]
|
|
82.
plural de pas i plural de passa / passos o passes? / pas o passa?
Font
Fitxes de l'Optimot
passos (plural de pas) passes (plural de passa)
Malgrat que els mots pas i passa tenen significats molt propers i es poden considerar sinònims parcials, cal distingir-los i sobretot cal no abusar del mot passa, que té un ús molt més restringit.
El mot pas (en plural, passos) té un sentit molt [...]
|
|
83.
anar i venir, anar i tornar, pujar i baixar, entrar i sortir / Coordinació de verbs de moviment amb règims diferents
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha parelles de verbs de moviment que es fan servir coordinats per indicar el moviment continu o ràpid d'algú o d'alguna cosa: anar i tornar, anar i venir, pujar i baixar, entrar i sortir.
En aquestes expressions, encara que els verbs vagin seguits de preposicions diferents (el primer regeix [...]
|
|
84.
'mil i un, mil i una' o 'mil un, mil una'?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió mil i un, mil i una (o mil un, mil una) es fa servir per anomenar una gran quantitat indeterminada de coses. Per exemple:
mil i un detalls (o mil un detalls)
mil i una coses (o mil una coses)
mil i una oportunitats (o mil una oportunitats)
[...]
|
|
85.
'Vulpellac, Fonteta i Peratallada' o 'Forallac'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La denominació oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Forallac.
Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi ?format per tres topònims ben documentats històricament, Vulpellac al segle X, Peratallada al segle XI i Fonteta al segle IX? és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, ja [...]
|
|
86.
'sempre i quan' o 'sempre que'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució conjuntiva sempre que s'usa per expressar una condició. Per exemple:
Hi anirem demà, sempre que no plogui.
El partit començarà de seguida, sempre que no torni a haver-hi problemes de llum.
Amb aquest valor condicional també es pot fer servir la construcció formada amb conjunció si i [...]
|
|
87.
Mots acabats en -x o -xt / Plural de noms i adjectius acabats en -x o -xt
Font
Fitxes de l'Optimot
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
|
|
88.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents:
Àvila: avilès -esa
Burgos: de Burgos
Lleó: lleonès [...]
|
|
89.
Si o sí en oracions exclamatives i afirmatives / Si que la farem bona! o Sí que la farem bona!?
Font
Fitxes de l'Optimot
Cal no confondre la conjunció si (sense accent gràfic) amb l'adverbi afirmatiu sí (amb accent diacrític).
La conjunció si, sense accent gràfic, pot introduir oracions emfàtiques. Per exemple:
Mireu si n'hi ha de possibilitats!
Em dius que potser tinc raó... I tant si en tinc!
També es pot fer [...]
|
|
90.
tal i com o tal com?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per dir que les coses són d'una manera determinada, es fa servir la construcció comparativa tal com (i no tal i com). Per exemple:
La festa va anar tal com et vaig dir.
Ho faré tal com dius.
Tal com indica el calendari, dilluns vinent és festiu.
Cal recordar que la funció de tal és reforçar el [...]
|
