FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup d'organismes heterotròfics que deriven d'un grup d'algues, entre els quals hi ha els oomicets, que s'alimenten per digestió externa com els fongs i presenten sovint un aparell vegetatiu format per hifes de paret cel·lulòsica. Individu d'aquest grup. [...]
Hi ha noms que es formen a partir de la lexicalització de sintagmes preposicionals o adjectivals, com ara contrarellotge, forabord o totterreny. Inicialment, aquests sintagmes només funcionaven com a adjectius i acompanyaven un nom, però per mitjà del procés de lexicalització ara aquests sintagmes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Foc gros que crema una casa, un bosc, etc., que es propaga, que fa estralls. Reeixir a apagar, a dominar, un incendi. Assegurances contra incendis. Hi ha un incendi a la plaça de la vila: ara hi corren els bombers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte coleòpter les larves del qual roseguen els arbres i la fusta i hi obren llargues galeries. Banyarriquer del pi. Banyarriquer del pollancre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloseta feta amb morter de ciment i sorra destinada a fer paviments resistents, especialment els situats a la intempèrie. Objecte surant utilitzat per agregar els peixos que s'hi redossen a sota i, posteriorment, pescar-los. [...]