intercanviables en tots els contextos, perquè té i teniu s'usen sense pronoms febles al darrere per oferir una cosa a un receptor o més d'un. Per exemple:
Té el llibre, agafa'l però Tingues-lo o Ten-lo.
Teniu, agafeu els llibres però Tingueu-los.
[...]
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb morir és mor. Quan es combina amb el pronom de segona persona del singular s'obté la combinació mor-te.
Ara bé, de vegades se sol afegir una e de suport al verb i aleshores el pronom feble adopta la forma 't: more't. Per exemple:
T'odio [...]
, fugir d'estudi, fer ballar el cap a algú, etc. Per exemple:
Encara no s'ha pronunciat sobre aquest tema polític i continua marejant la perdiu.
Quan et faci preguntes, ves al gra, no fugis d'estudi!
Primer diu una cosa i després en diu una altra, la qüestió és enredar.
[...]
L'expressió posar portes al camp serveix per indicar que algú tracta d'impedir el que no es pot evitar. Per exemple:
El que fan és posar portes al camp: no podran impedir que els clients busquin companyies que els tractin millor.
Posar fre a la circulació de la informació a les xarxes és [...]
Es fa servir la preposició composta per a (o les contraccions per al o per als, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:
1. Complement de règim. Per exemple:
Jo no serveixo per a pintora (el verb servir [...]
laterals, o bé a una casa si és al cap de la filera. Per a aquest concepte s'ha desestimat la forma casa adossada, que és un terme que s'ha d'utilitzar estrictament per designar només la casa unida a una altra d'idèntica o semblant per la paret dorsal.
[...]
, quan es vol fer referència a l'esclat d'un moviment cultural, social o algun altre fenomen històric, es pot usar alguna de les formes següents: fer eclosió, sorgir o irrompre, segons el context. Per exemple:
El surrealisme fa eclosió / sorgeix / irromp al voltant d'un manifest.
[...]
Hi ha expressions que serveixen per manifestar sorpresa. Les interjeccions o locucions interjectives més habituals de sorpresa són alça, ara pla, bufa, oh, Mare de Déu (Senyor), redeu, valga'm Déu, vatua..., i se solen trobar al principi de l'oració. Per exemple:
Alça, que bé que ballen!
Vatua [...]
al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
[...]
Per fer referència al nombre màxim autoritzat de persones que es pot admetre en un local públic en un moment determinat, en català es pot utilitzar el nom aforament. Per exemple:
Les invitacions estaran disponibles fins a completar l'aforament del teatre.
El restaurant té un aforament de 120 [...]