Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 138.080

171. Si o sí en oracions exclamatives i afirmatives / Si que la farem bona! o Sí que la farem bona!?
Font Fitxes de l'Optimot
Cal no confondre la conjunció si (sense accent gràfic) amb l'adverbi afirmatiu sí (amb accent diacrític). La conjunció si, sense accent gràfic, pot introduir oracions emfàtiques. Per exemple: Mireu si n'hi ha de possibilitats! Em dius que potser tinc raó... I tant si en tinc! També es pot fer [...]
172. furgoneta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vehicle automòbil comercial petit, totalment cobert, sense seients per a passatgers i amb porta a la part posterior o als laterals per a la càrrega i descàrrega. [...]
173. llanxa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació petita amb espill a popa i sense arboradura. Llanxa de regates. llanxa canonera Llanxa proveïda de canó, morter o obús emprada en combats a curta distància. [...]
174. protòfit
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Organisme vegetal d'organització molt simple, unicel·lular o pluricel·lular, però en aquest darrer cas amb les cèl·lules totes equivalents, poc coherents entre si i sense diferenciació funcional. [...]
175. fresca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps fresc. Fer fresca. Fred moderat, especialment agradable quan hom té calor. Sentir fresca. Prendre la fresca. anar a la fresca Anar amb poca roba. estar a la fresca [o posar-se a la fresca] Estar, posar-se, en un indret fresc. prendre's una cosa a la fresca Sense immutar-se per ella [...]
176. bigueta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Biga petita, metàl·lica o de formigó, especialment la que, en un sostre amb revoltons, els sosté. Peça ceràmica arrenglerada amb d'altres d'iguals que, armades amb barres de ferro, omplertes de formigó i col·locades paral·lelament, formen un sostre sense [...]
177. 'amb cursiva' o 'en cursiva'? / 'amb negreta' o 'en negreta'?
Font Fitxes de l'Optimot
Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposició en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple: Els títols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva). S'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona). Les entrades dels [...]
178. 'amb majúscula' o 'en majúscula'? / 'amb minúscula' o 'en minúscula'?
Font Fitxes de l'Optimot
Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple: Els noms propis s'escriuen amb/en majúscula. Els noms de càrrecs van amb/en minúscula. Cal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o [...]
179. bisbe
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prelat superior d'una diòcesi. bisbe coadjutor Bisbe auxiliar amb dret de successió. bisbe diocesà Diocesà 2 . bisbe titular [o bisbe in partibus infidelium] Bisbe sense jurisdicció, que té assignat el nom d'una antiga diòcesi, sense fidels ni clerecia [...]
180. sense ambages
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sense circumloquis sense atenuants francamento amb franquesa explícitament inequívocament brutalment dir les coses pel seu nom dir al pa, pa i al vi, vi (o dir pa al pa i vi al vi) dir al peix, peix clar i català clar i net clar sense embuts net i cru llis i ras llisament rodonament (dir) en rodó [...]
Pàgines  18 / 13.808 
<< Anterior  Pàgina  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  23  Següent >>