La majoria de noms i adjectius acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -ns. Per exemple:
acordió, acordions; ble, blens; carbó, carbons; israelià, israelians; palestí, palestins; republicà, republicans; roí, roïns.
En canvi, alguns neologismes acabats en vocal tònica fan el [...]
Hi ha verbs dela tercera conjugació, anomenats incoatius, que afegeixen l'increment -eix- (-esc-, -ix- o -isc-) en algunes formes: concretament, en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu, i de l'imperatiu.
Un d'aquests verbs és [...]
La preposició des de s'escriu sempre separada; és a dir, la forma desde no existeix. Aquesta preposició indica el punt de l'espai on comença a comptar-se una distància, el moment en què comença a comptar-se un període de temps, el punt on és qui veu, sent, etc. una realitat. Per exemple:
Vam [...]
Per expressar que una propietat està pendent de vendre's, es fa servir l'expressió en venda, al costat de les expressions de venda i per vendre. Per exemple:
Després de separar-se van posar en venda la casa de Calafell.
Està interessat en un local de venda, i no de lloguer, per traslladar-hi la [...]
moment d'efectuar una operació de compravenda'. Per exemple:
Van decidir pagar la nevera a terminis.
Ara bé, quan hi ha algun adjectiu o numeral que complementa el mot termini, aleshores s'usa la preposició en. Per exemple:
Han decidit pagar-ho en trenta terminis.
No patiu: podeu pagar el cotxe en [...]
Els pronoms relatius duen a terme una funció respecte del verb. Per exemple, enla frase La noia dela qual es reia..., el pronom relatiu dela qual és el complement verbal que necessita riure's ('riure's dela noia').
Malgrat que de vegades, en registres informals, es pot trobar que s'hi ha [...]
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple:
Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants.
S'admetran oients depenent dela voluntat de les persones que s'examinin.
En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple:
Aquesta [...]
Els verbs derivats de -tenir presenten dues formes enla segona persona del singular de l'imperatiu: contén o contingues (de contenir), entretén o entretingues (de entretenir), mantén o mantingues (de mantenir), etc.
En els parlars valencians la segona persona del singular de l'imperatiu també [...]
La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Lladó.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim ?ben documentat des del segle X? és Lledó, ja que prové del llatí LOTONE ('lledó, lledoner') i presenta una evolució regular a partir dela forma llatina posterior LEDONE [...]