Tradicionalment, la locució ja que es fa servir en construccions causals anteposades per justificar una ordre, un prec o un suggeriment, i equival a 'atès que'. Per exemple:
Ja que has vingut expressament a dur-me el paquet, per què no et quedes a dinar?
Més recent és l'ús d'aquesta locució en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
griu, el cos de cabra i la cua de drac. Creació imaginària de l'esperit que es pren com una realitat. Malvolença contra algú. Li tinc quimera. Es tenen molta quimera. Ànsia, inquietud. No passis quimera. Peix condricti del grup dels holocèfals, amb una forta espina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de fer, d'obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d'actes de la mateixa espècie. Això era costum en ell, ho tenia per costum. Tinc costum d'anar-me'n al llit a les deu. Fer una cosa contra el nostre costum. És el costum del país. La [...]
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes quetinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
m 1 deure. Cumplí con mi deber, vaig complir el meu deure. 2 pl [trabajo escolar] deures. 3 creo mi deber crec que és el meu (o quetinc el) deure. 4 es mi deber tinc el deure de. Es mi deber decirle, tinc el deure de dir-vos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Persona o cosa que forma parella amb una altra. La seva parella de ball era més alta que ell. Em va presentar la seva parella: no pensen casar-se per ara. No trobo la parella d'aquesta arracada. En mat., conjunt que consta només de dos elements. En determinats jocs, conjunt de dues cartes o dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aristocràcia local havia anat a menys. Menor quantitat de, menor nombre de, element que expressa la comparació d'inferioritat. Tinc menys diners que tu. Traient-hi. Han estat dues hores menys deu minuts. Deu menys dos són vuit. [inv.] Signe de la subtracció i de les quantitats negatives. [...]
La denominació habitual d'aquest país és Brasil, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Federativa del Brasil. El codi ISO que representa aquest país és BR.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral [...]
Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.
Un dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant el relatiu que. Per exemple: Lo que et volia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gaudeix de bona salut, no malalt. Tinc quatre fills i, gràcies a Déu, tots sans i adrets. Té l'ull esquerre sa, però de l'altre ja no hi veu gens. No tenir el cap sa. Que revela salut. De sana complexió, constitució. Té uns colors sans. Exempt de dany [...]
