Resultats de la cerca bàsica: 152.749

111. bellugar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer moure (una cosa, especialment una part del cos) desplaçant-la lleugerament. Tinc els dits balbs: no els puc bellugar. No puc bellugar els peus de mal que em fan. Ell bellugava el cap en senyal d'impaciència. Moure's desplaçant-se lleugerament, no estar quiet. Estigues ben quiet [...]
112. entretenir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retenir en un indret (qui va al seu fet). Ja m'ho contaràs demà: no m'entretinguis, que tinc pressa. M'ha entretingut ensenyant-me les fotografies, i m'ha fet fer tard a l'oficina. No l'entretingueu: no veieu que perdrà el tren? L'entretindré [...]
113. per tal de, per tal que
Font Fitxes de l'Optimot
La locució per tal de, que indica propòsit ('amb la finalitat de') i és equivalent a a fi de, introdueix una oració d'infinitiu. Per exemple: M'hi vaig acostar per tal de sentir-lo millor. També pot introduir una oració amb el verb en subjuntiu, tot i que aleshores hi ha la conjunció que (per [...]
114. copa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Competició el trofeu de la qual és una copa. Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades copes. Un tres de copes. Són atots copes. Carta d'aquest coll. Tinc una copa i tres espases. Part del barret en què entra el cap. Un barret de copa alta. Braser de figura de copa, amb anses, de [...]
115. geni
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit que, segons els pagans, presidia el destí d'una persona o lloc, deïtat tutelar. El geni tutelar de Sòcrates. Ésser al·legòric que personifica una idea abstracta. El geni de les arts. Caràcter peculiar, tendència pròpia, d'un poble, d'un [...]
116. Flexió dels quantitatius: massa, força, prou
Font Fitxes de l'Optimot
En català, en registres formals els quantitatius massa, força i prou no fan flexió ni de nombre ni de gènere. Per exemple: En aquella reunió hi havia massa directius. Vaig conèixer força noies durant aquell estiu. Ja tinc prou diners per anar de vacances. Ara bé, en els registres informals i en [...]
117. 'desde' o 'des de'? / 'des de que' o 'des que'?
Font Fitxes de l'Optimot
La preposició des de s'escriu sempre separada; és a dir, la forma desde no existeix. Aquesta preposició indica el punt de l'espai on comença a comptar-se una distància, el moment en què comença a comptar-se un període de temps, el punt on és qui veu, sent, etc. una realitat. Per exemple: Vam [...]
118. Relatiu locatiu: on, en què, en el qual / on o a on?
Font Fitxes de l'Optimot
El relatiu de lloc on es fa servir per indicar tant una localització ('lloc on') com una direcció ('lloc cap a on', per exemple). Es pot usar tot sol o bé amb la preposició a, tot i que en els registres formals és preferible sense preposició. 1. Localització El president arriba ara a l'edifici [...]
119. Ús no acceptable de la preposició 'de' seguida de 'que' / 'És fàcil de que...' o 'És fàcil que...'?
Font Fitxes de l'Optimot
L'ús de la preposició de seguida de que per introduir una oració subordinada no és acceptable. Per exemple: És fàcil que ho torni a repetir (i no ...de que ho torni a repetir). Comprovaran que no et falti de res (i no ...de que no et falti de res). No donis per fet que et vindran a buscar (i no [...]
120. certesa
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
certitud seguretat. Tinc la seguretat que ho farà. convenciment convicció persuasió. Tinc la persuasió que això acabarà bé. Ant. Incertesa o incertitud. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
Pàgines  12 / 15.275 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>