FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
importància. No en tinc cap culpa. El càstig no ha tingut cap eficàcia. No tinc cap ganes d'anar a aquest sopar. En una oració interrogativa, condicional o en una oració que expressa suposició o dubte, alguna mena de. Et fa cap il·lusió tornar-lo a veure? Si tens cap [...]
Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que.
Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diligent, expedit. Prompte a comprendre les coses. Quina criatura tan llesta! Ja sap com funciona l'ordinador. Que ja està acabat. Ja tinc la feina llesta. Que ha acabat una cosa que feia. Ja estic llest de la feina. Ja és hora de sortir: encara no esteu llestos? estar ben llest per a [...]
pron rel 1 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] que. El hombre que ha venido hace un momento, l'home que ha vingut suara. El coche que hemos visto esta mañana, el cotxe que hem vist aquest matí. 2 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] [indicando persona precedido de prep [...]
pron rel 1 que. El llibre que llegeixo, el libro que estoy leyendo. 2 [complement directe de persona] a quien, al (o a la) que, al (o a la) cual. La dona que estimo, la mujer a la que quiero. 3 [complement circumstancial de temps] en que, que. L'any que es va casar ton germà, el año en que se casó [...]
pron interr 1 [quina cosa] qué. Què dius?, ¿qué dices? De què parlàveu?, ¿de qué hablábais? Per què plores?, ¿por qué lloras?2 qué tal, cómo, qué. Què te n'ha semblat, del pis?, ¿qué tal te pareció el piso?pron rel 3 que, el que, el cual. L'afer de què em vas parlar, el asunto de que (o del que [...]
adj interr i exclam 1 quin -a [pl: quins, quines]. ¿Qué día vendrás?, quin dia vindràs? No sabe qué respuesta darme, no sap quina resposta donar-me. 2 quin -a [pl: quins, quines]. ¡Qué chica más guapa!, quina noia més bonica! ¡Qué ganas tenía de verte!, quines ganes tenia de veure't!3 ¡qué de! que [...]
En les oracions de relatiu, l'antecedent del pronom relatiu pot ser explícit o no. En el primer cas, l'oració relativa és adjectiva, i en el segon, és substantiva. Per exemple:
La casa que vull té una terrassa davant de mar (oració relativa adjectiva: l'antecedent del relatiu que és la casa).
El [...]
En registres col·loquials, s'utilitza una construcció que consisteix a introduir una oració de relatiu per mitjà del nexe que. Atès que aquest que no duu a terme cap funció sintàctica dins de l'oració de relatiu, aquesta funció l'ha d'exercir un altre element:
1. Generalment, un pronom feble. Per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixat en un indret determinat. No tenir residència fixa. Tenir els ulls fixos en una cosa. L'esguard fix; la mirada fixa. Que no pot desplaçar-se. Una peça fixa. Fixat en un estat determinat. Tenir una idea fixa. No tinc cap feina fixa. Vendre a preu fix. Integrat a la plantilla d [...]
