Resultats de la cerca bàsica: 281.853

131. fusta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que serveix per a fer dogues. fusta de carcasses Fusta d'obra per a fer carcasses de construccions. fusta de fullola Fusta per a elaborar fulloles. fusta de llenya Fusta per a ésser cremada, carbonitzada o destil·lada. fusta de trituració Fusta per a la fabricació de [...]
132. rabassa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la soca d'un arbre o d'un arbust coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels. Soca grossa i seca destinada a ésser cremada. rabassa morta Contracte de conreu emfitèutic establert com a cessió d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el [...]
133. massini
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Alimentació. Gastronomia
Pastís format per capes de pa de pessic, nata i trufa, i recobert de crema de gema cremada. [...]
134. a efectes de, a l'efecte de o als efectes de?
Font Fitxes de l'Optimot
a efectes de a l'efecte de als efectes de La locució a l'efecte de és sinònima de a fi de, amb la finalitat de.  Les formes als efectes de i a efectes de són el plural de a l'efecte de. (En el cas de a efectes de, la pèrdua de l'article és deguda a un procés de lexicalització.) Per tant, cal [...]
135. Règim verbal de cuidar: cuidar de o cuidar-se de?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple: Ha de cuidar la mare perquè està malalta. Cuida't, que fas ulleres. Si no es cuida [...]
136. aliment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
protector Aliment que aporta vitamines i minerals. Allò que hom menja i beu en un temps determinat, habitualment, etc. Avui tot el meu aliment ha estat un tros de pa. Allò que serveix per a mantenir una cosa. Un cop cremada la llenya, el foc s'apagà, mancat d'aliment. Serví uns quants [...]
137. Expressions temporals en plural: a començament de o a començaments de; a final de o a finals de; a mitjan o a mitjans de?
Font Fitxes de l'Optimot
Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:  a començament d'any o a començaments d'any a principi de mes o a principis de mes a final d'estiu o a finals d [...]
138. de l'ordre de
Font Fitxes de l'Optimot
La locució preposicional de l'ordre de serveix per indicar una quantitat aproximada d'alguna cosa. Per exemple: Compten que enguany tindran uns beneficis de l'ordre de deu milions d'euros.  [...]
139. de camí a, de camí cap a o camí de?
Font Fitxes de l'Optimot
La locució de camí, quan significa 'en el transcurs del camí cap a un lloc', sol anar seguida de la preposició cap a (o a) per indicar el lloc cap al qual algú es dirigeix. Per exemple: De camí cap a València, van punxar una roda del cotxe. T'ho deixaré a casa de camí a la feina. Amb aquest [...]
140. al peu de o a peu de?
Font Fitxes de l'Optimot
La locució al peu de significa 'tocant la part baixa d'alguna cosa' i 'molt a la vora d'alguna cosa'. Per exemple: Era al peu del penya-segat per fer-se una foto. Quan van arribar al peu de la carretera, van parar de caminar. De vegades, també es fa servir l'expressió a peu de (o al peu de) amb [...]
Pàgines  14 / 28.186 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>