En català, per indicar l'acció d'emprendre una tasca, un treball o una activitat, es fan servir les expressions següents: posar fil a l'agulla o fil a l'agulla!; posar mà (o mans) a l'obra o mans a l'obra!; som-hi, posar-s'hi, etc. Per exemple:
Vinga, no en parlem més: mans a l'obra!
Ens fa molta [...]
.
Anirem a Andorra per la collada de Toses.
2.2. Temps:
Localització en el temps. Per exemple:
Anirem al poble per festes.
Per Sant Jordi em regala un llibre.
Durada. Per exemple:
L'he llogada per dos mesos.
Per ara ('de moment') no pensen canviar-se el cotxe.
2.3. Freqüència. Per exemple:
Em [...]
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
(equivalent a dir 'Van robar alguna cosa a la Berta').
Així doncs, els pronoms per substituir aquests complements són uns o uns altres segons si es tracta del complement directe o de l'indirecte:
L'han robada.
Li han robat.
Els/les han robat.
Els han robat.
[...]
Amb el verb pagar, el complement que representa la persona que rep els diners pot ser tant directe com indirecte. Quan és el complement indirecte, es pot elidir el complement directe, que representa la cosa pagada:
No van pagar el Lluís.
No van pagar al Lluís (equivalent a dir 'No van pagar el [...]
verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple:
La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.1)
[...]
anaven a per nosaltres)
No em deixarà parlar perquè me la té jurada. (i no perquè va a per mi)
Sé on vius, me la pagaràs! (i no aniré a per tu!)
Aquesta expressió tampoc no és acceptable per expressar que es persegueix un objectiu amb un interès i un èmfasi especial. Per exemple:
Anem a la conquesta de [...]
Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els [...]
El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:
em i ens, quan el [...]