Quan coincideixen dues preposicions àtones seguides, en general es produeix una seqüència molt forçada (o bé impossible, com és el cas de dues preposicions idèntiques). Per evitar aquest contacte de preposicions, es poden fer servir diversos recursos. Per exemple:
Has de girar a la dreta en lloc [...]
En general, les abreviatures, sigles i símbols no es parteixen a final de ratlla. Així, en comptes de fer:
La reunió començarà a les 11, a-
prox., perquè hi ha altres reunions abans.
cal fer:
La reunió començarà a les 11, aprox.,
perquè hi ha altres reunions abans.
Tampoc no s'ha de separar, en [...]
En certs casos, és possible fer servir tant la preposició per com per a davant de sintagma nominal, pronom o adverbi. Es tracta dels casos següents:
1. En complements que indiquen orientació o intenció. Per exemple:
Estudia per
advocat.
Estudia per a advocat.
2. En complements que expressen [...]
La locució en vista de significa 'considerant, atenent'. Per exemple:
En vista de la seva reacció, crec que no li ho hem de tornar a proposar.
En canvi, la locució amb vista a és equivalent a 'pensant en' o 'amb la intenció de'. Per exemple:
S'ha comportat així amb vista al seu ascens.
Cal no [...]
Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:
fei-na
mou-re
ai-gua
io-de
quo-ta
guai-ta [...]
a prop de prop
Quan l'adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s'hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
D'altra banda, l'adverbi prop també pot anar precedit de la preposició de. En aquest cas la forma adequada és de prop (i no [...]
es fa servir com en aquests casos. Per exemple:
Feia com calor.
N'hi havia com mig litre.
Estic com marejat.
M'he com espantat.
Cal tenir en compte que és redundant l'ús de com o com a quan va seguit d'un quantitatiu. Per exemple:
Hi havia molt soroll (i no Hi havia com molt soroll).
[...]
De vegades, s'usa un nom genèric precedit de la preposició a per fer referència a llocs concrets (gairebé com si fossin topònims). Per exemple:
Veniu a plaça.
Avui els nens no van a escola.
Aquest cap de setmana volen anar a muntanya.
Quan aquesta mena de complements de lloc duen article, solen [...]
Les preposicions a i en poden introduir un complement de lloc. En general són possibles les dues preposicions, tot i que la preferència per l'una o l'altra sol dependre de l'element que introdueix i del tipus de verb.
1. Davant de la majoria de determinants, d'un quantificador o d'un [...]
La preposició cap a, o cap en alguns casos, expressa l'orientació o la direcció d'un moviment. També pot expressar una aproximació que pot ser espacial, temporal o de quantitat. Per exemple:
Gireu cap a la dreta.
Podeu venir a berenar cap a les sis.
En aquesta ampolla hi caben cap a dos litres [...]