Els pronoms forts ell, ella, ells i elles, en general, es fan servir per fer referència a entitats humanes. Així, per esmentar entitats no humanes se sol optar per altres elements, com ara un pronom adverbial (en o hi), un demostratiu (generalment seguit de nom) o un sintagma nominal definit amb [...]
L'expressió degut a és una locució causal i equival a 'a causa de' o 'perquè'. Va seguida d'un sintagma nominal o d'una oració encapçalada per el fet que. Per exemple:
La festa es va suspendre degut a la pluja.
Degut al fet que s'esperava mal temps, va caure el nombre de reserves hoteleres.
D [...]
En català, la construcció d'aquí (a) es fa servir per dir 'al cap de (un espai de temps) a comptar des d'ara'. Malgrat que és habitual la supressió de la preposició a, en els registres formals se sol mantenir aquesta preposició. Per exemple:
Tornarà del viatge d'aquí (a) una setmana.
Tornem d [...]
Aquesta expressió fa referència a la venda de gènere sense envasar o sense empaquetar. Per exemple:
Tenim llegums a granel.
A la cooperativa pots comprar oli a granel.
Es ven vi a granel.
En canvi, a granel no té el significat d''en abundància o en gran quantitat'. Amb aquest significat es poden [...]
L'expressió a mitges pot significar 'a parts iguals', 'entre dos'. Per exemple:
En els guanys van a mitges.
El dinar el paguem a mitges.
Repartirem el premi a mitges.
També es pot fer servir amb el significat de 'no del tot', 'incomplet':
Només sé la història a mitges.
Ha deixat la feina [...]
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
Es fa servir la preposició composta per a (o les contraccions per al o per als, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:
1. Complement de règim. Per exemple:
Jo no serveixo per a pintora (el verb servir [...]
En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres:
altre (pronunciat sense ela: atre)
nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)
vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)
Aquest emmudiment s'evita en els registres [...]
propòsit de, amb referència a (o en referència a), amb relació a (o en relació amb),
pel que respecta a, etc. Per exemple:
Pel que fa a aquest tema, en tinc una opinió ben clara.
En relació amb la meteorologia, sembla que avui plourà.
[...]