Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 367
|
71.
Com es diu e-mail o email en català? / correu electrònic / missatge electrònic / adreça electrònica
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
electrònic cal fer servir el terme adreça electrònica. Cal tenir en compte que en català el terme correu només indica el sistema, la cosa enviada o la persona missatgera, però no té el significat del lloc on s'envia alguna cosa, és a dir, no és sinònim de adreça. Per tant, si es vol enviar un missatge per [...]
|
|
72.
Ordre dels elements en la frase / Complements desplaçats i represa pronominal / Els papers ja he dut al despatx o Els papers ja els he dut al despatx?
Font
Fitxes de l'Optimot
De vegades dins d'una oració es pot desplaçar un element respecte del lloc que ocupa habitualment, tenint en compte que en català primer sol anar el subjecte, després el verb i a continuació els complements del verb. Segons la naturalesa d'aquest element desplaçat, caldrà reprendre'l o no amb un [...]
|
|
73.
sentir o escoltar?
Font
Fitxes de l'Optimot
.
Es va adormir sentint la remor de la tempesta.
Els crits se sentien des del replà.
No obstant això, en certs contextos aquesta distinció pot presentar dubtes, i aleshores l'elecció d'un o altre verb depèn del valor que es vulgui remarcar.
Per exemple, si diem Em sents? cridem l'atenció de la [...]
|
|
74.
Com es diu echarse el tiempo encima en català? / Es pot dir tirar-se el temps a sobre en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per referir-se a la manca de temps o al poc temps de què es disposa per fer una activitat, en català es poden utilitzar les expressions anar escanyat (de temps), anar just (de temps), a correcuita, amb presses, etc., segons el context.
Per exemple:
Avui no acabaré l'informe, vaig escanyat de [...]
|
|
75.
Complement directe introduït per la preposició a / Quantificadors en funció de complement directe: no veig ningú o no veig a ningú?
Font
Fitxes de l'Optimot
Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors.
Pel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents:
1. Quan el complement directe és [...]
|
|
76.
Demostratius sense nom explícit / 'aquest', 'aquesta'; 'aquell', 'aquella' (pronoms)
Font
Fitxes de l'Optimot
Els determinants demostratius (aquest, aquesta, aquests, aquestes; aquella, aquella, aquells, aquelles) es poden usar sense un nom o sintagma nominal explícit, si pel context es dedueix a què fan referència. Per exemple:
Aquesta jaqueta et queda molt bé, molt més que no pas aquella.
De vegades [...]
|
|
77.
No en tindrem més de pomes o No en tindrem més, de pomes? / Ús de la coma en complements desplaçats
Font
Fitxes de l'Optimot
les focalitzacions.
1. Dislocacions
Quan es desplaça un element que aporta informació coneguda, l'ús de la coma serà diferent segons si el desplaçament és a la dreta o l'esquerra de l'oració:
Si un element conegut es desplaça cap a la dreta, se separa amb coma de la resta de l'oració i, a més, es [...]
|
|
78.
'potser' o 'pot ser'?
Font
Fitxes de l'Optimot
verb ser. Per exemple:
No pot ser que no hagi vingut!
Pot ser que demà plogui.
Cal recordar que l'adverbi potser no admet el subjuntiu. Així, en comptes de Potser vingui, cal dir Potser vindrà o Potser ve. En canvi, si es fa servir el verb poder, sí que pot aparèixer el subjuntiu, precedit sempre [...]
|
|
79.
Separació de mots a final de ratlla / Separació de dígrafs: 'ny', 'ss', 'ix', etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
|
|
80.
Regles d'accentuació gràfica: mots aguts, plans i esdrúixols
Font
Fitxes de l'Optimot
terminacions següents: a, e, i, o, u (excepte si la i i la u formen part d'un diftong que no sigui güi ni qüi: desmai, canteu, avui, però pingüí), as, es, is, os, us, en i in. Per exemple: aniràs, camió, comprèn, costós, dormís, obtús, perdés, tabú; Mercè, Dublín, Rupià, etc.
2. S'accentuen les paraules [...]
|
