Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 211
|
151.
deconstruir o desconstruir?; deconstrucció o desconstrucció?
Font
Fitxes de l'Optimot
'desfer un text o un concepte amb el mètode de la desconstrucció'.
Aquests mots s'usen, sobretot, en el camp de la filosofia i de la crítica literària, però també és habitual trobar-los en altres àmbits, com ara la gastronomia, el medi ambient, etc. Per exemple:
La desconstrucció és un mètode d'anàlisi [...]
|
|
152.
hem, em, amb / 'em fet' o 'hem fet'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els mots hem, em i amb, malgrat que en un context oral poden tenir una pronúncia similar, tenen usos i significats diferents. Per tant, cal fer servir l'un o l'altre segons el context:
hem
La forma hem és l'auxiliar d'un temps compost, la primera persona del plural del perfet d'indicatiu, i [...]
|
|
153.
Ortografia i pronúncia de compostos amb un punt cardinal / nord-americà, nord-est, sud-africà / est - nord-est o est-nord-est?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els mots compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal s'escriuen amb guionet. Per exemple: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-eslau, sud-oest.
Quan coincideixen dos noms de punts cardinals i un d'aquests és compost, cal separar-los igualment amb un guionet. La barra inclinada, l [...]
|
|
154.
parèntesi o parèntesis?
Font
Fitxes de l'Optimot
parèntesis.
El singular d'aquest mot no acaba en -is, sinó en -i, com altres noms cultes (crisi, tesi, dosi, hipòtesi, anàlisi, etc.). Direm, doncs, un parèntesi, i no un parèntesis. El plural d'aquests mots sí que afegeix una -s al final: els parèntesis, les crisis, les tesis, les dosis, les hipòtesis, les [...]
|
|
155.
'tipus de' + nom en singular o plural?
/ 'Quin tipus de cotxe t'agrada?' o 'Quin tipus de cotxes t'agraden?'
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular o en plural. Per exemple:
Quin tipus de problema tens?
Les dues classes de pastes són igualment bones.
En general, quan el nom del sintagma preposicional [...]
|
|
156.
Expressions temporals en plural: a començament de o a començaments de; a final de o a finals de; a mitjan o a mitjans de?
Font
Fitxes de l'Optimot
determinant quan el nom és un mes o una estació, o mots com setmana, mes, any, etc., quan no tenen complements. Per exemple:
Sabrem el calendari definitiu a mitjan setmana.
Sabrem el calendari definitiu a mitjans de la setmana que ve.
Sabrem el calendari definitiu a mitjans de setmana.
Totes aquestes [...]
|
|
157.
Noms invariables / Plural del mot llapis: llàpissos o llapis?
Font
Fitxes de l'Optimot
col·loquialment de vegades es fa el plural llàpissos, cal recordar que aquest mot és invariable: un llapis, tres llapis.
La tendència a diferenciar el singular del plural i l'analogia respecte dels mots acabats amb un plural en -os explica els usos d'aquests plurals col·loquials com ara llàpissos (per llapis), [...]
|
|
158.
plural de pas i plural de passa / passos o passes? / pas o passa?
Font
Fitxes de l'Optimot
passos (plural de pas) passes (plural de passa)
Malgrat que els mots pas i passa tenen significats molt propers i es poden considerar sinònims parcials, cal distingir-los i sobretot cal no abusar del mot passa, que té un ús molt més restringit.
El mot pas (en plural, passos) té un sentit molt [...]
|
|
159.
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Font
Fitxes de l'Optimot
en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en [...]
|
|
160.
Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Font
Fitxes de l'Optimot
'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia (i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)
[...]
|
