En català, l'ordre neutre dels elements de la frase declarativa, és a dir, d'una frase que expressa un judici afirmatiu o negatiu, és el següent: subjecte, verb i complements del verb (complement directe, indirecte, circumstancials o adjunts, etc.), tot i que hi ha alguns complements que tenen [...]
reprenen amb un pronom feble. Noteu el canvide significat entre aquestes frases:
A la biblioteca hi estudien molt ('hi van sovint', adjunt de predicat).
A la biblioteca estudien molt ('hi fan molta feina', adjunt oracional).
No hi pot treballar ningú, aquí ('ningú té aquest espai assignat', adjunt de [...]
El verb quedar, i la forma pronominal quedar-se, pot indicar un canvi d'estat o el resultat d'un procés. Per exemple:
Aquest tros d'asfalt ha quedat enfonsat.
M'he quedat molt amoïnat després d'haver parlat amb tu.
També pot tenir valor duratiu; és a dir, indica que una situació es manté en el [...]
La majoria de noms i adjectius acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -ns. Per exemple:
acordió, acordions; ble, blens; carbó, carbons; israelià, israelians; palestí, palestins; republicà, republicans; roí, roïns.
En canvi, alguns neologismes acabats en vocal tònica fan el [...]
La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç [...]
Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:
fei-na
mou-re
ai-gua
io-de
quo-ta
guai-ta [...]
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.
[...]