La locució preposicional en ocasió de s'usa per indicar la circumstància que provoca un fet o una acció, o que hi dona lloc. Cal tenir en compte que no és adequat fer servir la preposició amb en aquesta locució. Per exemple:
En ocasió del retorn a les aules, s'han habilitat nous espais per [...]
La denominació habitual d'aquest país és Costa d'Ivori, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Costa d'Ivori. El codi ISO que representa aquest país és CI.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús [...]
Per expressar la idea d'estar esperant algun fet o esdeveniment, es pot fer servir l'expressió en espera de. En canvi, la construcció a l'espera de no està recollida per la normativa. Per exemple:
En espera de la vostra resposta, us saludem atentament.
Quedem en espera de la vostra confirmació [...]
conjugació, com: aprenc, caic, entenc, fonc, etc.
S'escriuen amb g els mots cultes acabats en -fag, -fug i -leg: esòfag, fitòfag, febrífug, hidròfug, anàleg, cardiòleg, homòleg, etc.
En interior de paraula i final de síl·laba es poden seguir aquestes indicacions:
S'escriu c, en general, davantde c [...]
La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple:
Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants.
S'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin.
En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple:
Aquesta [...]
El plural de punt i coma és punts i coma ( i no punts i comes ni punt i comes). Aquesta locució, tot i ser una forma coordinada (nom + conjunció + nom), només té marca de plural en el primer element, perquè aquest funciona com a nucli del sintagma, com si fos un compost format per dos noms. Per [...]
dir. En els registres formals, en canvi, es fan servir les construccions següents:
Generalment s'usa l'article el seguit del relatiu que. Per exemple: El que et volia dir (i no Lo que et volia dir).
En relació amb aquesta estructura, cal tenir en compte que no és possible si l'oració de relatiu [...]
La vocal e de suport precedeix la essa seguida de consonant a inici de mot. Aquest fenomen sovint afecta cultismes i estrangerismes, incloent-hi noms propis provinents d'altres llengües. Per exemple:
escàner, escola, esfera, eslàlom, eslògan, espagueti, espia, estàndard Escòcia, Eslovènia [...]
, dúplex, fax, fix, hèlix, índex; Fèlix, etc.
davantde consonant sorda: bissextil, exclusió, expandir, expectant, explosió, èxtasi, extingir, juxtaposar, mixtura, etc.
Cal evitar la pronúncia sonora en casos com ara:
sintaxi 'cs' i no 'gz'
lèxic 'cs' i no 'gz'
[...]
, karate, òpera, placebo, progre, Renfe, rosbif, soprano, waterpolo.
Aquesta mena de mots, però, amb el pas del temps poden experimentar una adaptació més o menys completa a la fonètica de la llengua, d'acord amb el procés natural d'integració dels manlleus o cultismes, com ja ha passat amb noms com [...]