Algunes de les onomatopeies que representen sons d'alguns amfibis i rèptils són les següents:
acció de cridar la granota, el gripau (amfibis): rauc, rac-rac
acció de xiular la serp (rèptil): sss
[...]
Algunes de les onomatopeies que representen sons que fan alguns instruments de transport són les següents:
hèlice (helicòpter): flap-flap, ttt
motor (cotxe, moto): rum-rum, ruuuum, brum-brum
acció d'accelerar: brum, pap-pap, brra
acció de frenar o xerricar la roda: hii, iii
sirena del tren [...]
La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]
El datiu ètic o d'interès és un pronom feble (em, et, li, ens, us o els) que expressa la relació afectiva d'una persona amb la situació designada pel verb, i és propi de la llengua oral i els registres informals. Per exemple:
Últimament el nen no em menja bé.
Vigileu, no fos cas que arrenqui a [...]
En la redacció d'una carta, a l'hora de triar una fórmula de salutació, cal tenir en compte que ha d'estar d'acord amb el to més o menys formal del conjunt de la carta i amb la fórmula de comiat que es farà servir.
Algunes de les fórmules més habituals són les següents:
Distingit senyor o [...]
Les formes protocol·làries de tractament no són necessàries en documents de tramitació reglada, documents informatius, convenis, etc., i només s'han d'utilitzar en casos excepcionals, no com a norma general.
A l'hora de fer servir un tractament protocol·lari, cal posar primer la fórmula de [...]
El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.
Present d'indicatiu
duus o dus
duu o du
Imperatiu
duu o du
[...]