De vegades, els verbs poder i haver de apareixen coordinats davant d'un infinitiu. En aquests casos el verb d'obligació haver de apareix sempre en segon lloc. Per exemple:
És un home que ha cregut en tot allò que encara no existeix però que sí que pot i ha d'existir (i no ...que sí que ha i pot [...]
Els sons laterals (ela o ela doble) es poden geminar en una sèrie de casos, i llavors s'escriuen amb les grafies tll i tl.
Se sol pronunciar palatal en els parlars nord-occidentals i centrals (espatlla,
pronunciat espall·lla). En canvi, es pronuncia alveolar en els parlars valencians i baleàrics [...]
El verb que designa l'acció de convertir en jardí o adornar amb jardí o jardins és enjardinar. El participi és enjardinat, enjardinada. Per exemple:
Han enjardinat la zona que hi ha davantde l'institut.
Han decidit enjardinar la plaça.
El punt d'informació és al centre, al costat de la plaça [...]
estranger; per exemple: kiwi, swing; bypass, playback.
Convé recordar que els noms de les lletres no s'apostrofen: la ela, davantde u.
En la tradició ortogràfica
valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa també reben les denominacions
efe, ele, eme, ene, erre i esse.
Font: Ortografia [...]
.
En canvi, els verbs de percepció construeixen la subordinada amb un verb en indicatiu. Per exemple:
He sentit dir a la Júlia moltes bestieses.
He sentit que la Júlia deia moltes bestieses.
Vaig veure'l fugir davant meu.
Vaig veure que fugia davant meu.
[...]
:
Llavors la casa era molt diferent de com la veiem ara (o Llavors la casa era molt distinta a com la veiem ara).
En canvi, es fa servir la conjunció que en els contextos següents:
1. L'ús de la conjunció que és preferible a l'ús de la preposició de quan no hi ha coincidència entre el dos termes de la [...]
, acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada).
A inici de mot es pot trobar:
s: sac, serietat, síndria, somiar, suma, etc.
c: cel, celebrar, circ, cirera, etc. (només davantde e, i)
ç: excepcionalment, en els mots ça i ço
Entre vocals [...]
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
L'adjectiu normalitzat invasiu, invasiva es refereix al procediment mèdic per al tractament o la diagnosi que comporta una incisió o una inserció d'un instrument a través de la pell o d'una cavitat corporal. Així, una ecografia es considera un procediment exploratori no invasiu i, en canvi, una [...]
introduïda amb la conjunció que, i llavors la preposició de cau:
Han posat en pràctica noves dinàmiques des que la presidenta va accedir al càrrec.
Des que ha arribat la guàrdia urbana, la situació s'ha normalitzat.
En registres informals pot ocórrer que no s'elideixi la preposició dedavantde que: Des [...]