Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.170
|
111.
Ortografia de 't' i 'd' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
|
|
112.
'en ple centre comercial' o 'en el cor del centre comercial'?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'adjectiu ple, plena, precedit de les preposicions a o en i seguit d'un nom, pot indicar la part central d'un espai o d'un període de temps. Per exemple:
En plena nit, va saltar l'alarma.
He vist un petit estany en ple desert.
A més, també s'usa sovint en la construcció en ple centre, i [...]
|
|
113.
'gust a' o 'gust de'? / 'olor a' o 'olor de'? / 'pudor a' o 'pudor de'?
Font
Fitxes de l'Optimot
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
|
|
114.
'Veniu a plaça' o 'Veniu a la plaça'? / Expressions de lloc sense article
Font
Fitxes de l'Optimot
adoptar un valor més descriptiu, menys delimitat. Per exemple:
Veniu a la plaça.
Avui els nens no van a l'escola.
Aquest cap de setmana volen anar a la muntanya.
Cal tenir en compte, però, que algunes expressions s'han lexicalitzat i, per tant, no és possible alternar entre la construcció amb article i [...]
|
|
115.
Com es diu plazo en català? / Es pot dir plaç en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per referir-se al temps assenyalat per a alguna cosa, especialment per a la finalització d'un contracte, per al compliment d'una obligació o per a la interposició d'una demanda, un recurs, un escrit, etc., cal fer servir els noms termini o terme, i no plaç (ni plaços, en plural). Per exemple:
El [...]
|
|
116.
'A ella l'importa això' o 'A ella li importa això'? / El complement indirecte
Font
Fitxes de l'Optimot
El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:
em i ens, quan el [...]
|
|
117.
Com es diu colindante en català? / Es pot dir colindant en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els adjectius contigu, contigua i confrontant són aplicables a terrenys i edificis quan es vol expressar que són l'un al costat de l'altre. Així, es diu:
La seva casa és contigua a la meva.
Un tros de vinya confrontant amb la vinya d'en Guillem.
Amb el mateix significat, també es pot fer [...]
|
|
118.
Ser o estar: ser a punt o estar a punt? / Estar davant de complements preposicionals
Font
Fitxes de l'Optimot
En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple:
El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar.
En Julià està a l'atur [...]
|
|
119.
Com es diu rafting en català? / Com es diu descenso de aguas bravas en català? / ràfting / descens en bot
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Esport
ràfting descens en bot
L'equivalent català de la paraula anglesa rafting és ràfting. S'utilitza per designar la pràctica esportiva que consisteix a baixar per aigües vives en un bot pneumàtic que generalment té capacitat per a unes vuit persones. També es pot fer servir la forma descens en bot com [...]
|
|
120.
escapar (règim verbal) / escapar de, escapar a, escapar-se
Font
Fitxes de l'Optimot
evitar', aquest ús va associat generalment a un complement en forma de pronom feble. Per exemple: Sovint se li escapa el riure; La qüestió se'ls va escapar de les mans i va passar a ser del domini públic.
[...]
|
