Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.098
|
11.
ésser de + infinitiu: ser d'agrair, ser d'admirar
Font
Fitxes de l'Optimot
En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima de les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple:
És d'agrair que ens ho [...]
|
|
12.
Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font
Fitxes de l'Optimot
ella; M'aniria bé (de) quedar a les vuit.
Tampoc no és possible amb verbs d'argumentació (demostrar, mostrar, provar, implicar, comportar, suposar, inferir-se o significar). Per exemple: Ho demostraria comprar el seu llibre.
De + infinitiu: complement directe
La preposició de és opcional quan un [...]
|
|
13.
Verbs 'sentir' i 'veure' davant d'infinitiu / Verbs de percepció davant d'infinitiu / 'sentir dir' o 'sentir a dir'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
|
|
14.
Nominalització de l'infinitiu: El dedicar-se als fills o La dedicació als fills?
Font
Fitxes de l'Optimot
Generalment, un infinitiu porta article (o un altre determinant), quan ja s'ha lexicalitzat com a nom o bé funciona sintàcticament com un nom. Per exemple:
El saber no fa cap nosa.
El menjar d'avui és excel·lent.
El parlar d'aquest indret m'agrada molt.
Té un somriure que m'enamora.
El seu [...]
|
|
15.
Valor imperatiu de a + infinitiu / a dormir o ves a dormir?, a destacar o cal destacar?
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
|
|
16.
Perífrasis d'infinitiu: Teniu que estudiar o Heu d'estudiar? / Hi ha que fer un viatge o Cal fer un viatge?
Font
Fitxes de l'Optimot
voleu aprovar les oposicions teniu que estudiar de valent).
haver-hi que + infinitiu (o haver-n'hi que + infinitiu). Per exemple: Hem de fer un viatge a Dublín (i no Hi ha que fer un viatge a Dublín).
ser precís + infinitiu (o bé, ser precís que + verb en subjuntiu). Per exemple: Cal sortir de l [...]
|
|
17.
Semblar + infinitiu: sembla sentir o sembla que sent? / sembla ser que o sembla que?
Font
Fitxes de l'Optimot
pronom de datiu. Ara bé, la subordinada d'infinitiu només sol aparèixer quan aquest infinitiu és de percepció (veure, sentir, notar, etc). Per exemple:
Em va semblar que sentia cops a l'altra habitació o Em va semblar sentir cops a l'altra habitació.
Ens semblava haver-la vist a l'escola o Ens semblava [...]
|
|
18.
Només (de) + infinitiu amb valor temporal
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció només (o només de) seguida d'infinitiu és adequada en català amb valor temporal de simultaneïtat o seqüenciació, quan significa 'immediatament després'. Per exemple:
Només (de) veure'l a l'aeroport li van saltar les llàgrimes d'emoció.
Amb el mateix sentit també es pot fer servir [...]
|
|
19.
Règim verbal de emportar / menjar per emportar o per emportar-se?
Font
Fitxes de l'Optimot
construcció pronominal i adaptar el pronom a la persona corresponent. Per exemple:
Us oferim una gran varietat de plats per emportar-vos.
Et proposem una gran varietat de begudes per endur-te.
En aquestes construccions és igualment acceptable en tots els registres l'ús de per a davant de l'infinitiu, d [...]
|
|
20.
no tenir per què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu, etc. / Pronom interrogatiu davant d'infinitiu en interrogatives indirectes
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
|
