Les formes marededeu i mare de Déu tenen significats diferents.
Una marededeu és una imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica. Per exemple:
Els pastors van trobar una marededeu dins d'una cova dela muntanya.
En canvi, amb la construcció mare de Déu es fa referència [...]
Actualment, el topònim oficial dela capital de l'illa de Mallorca és Palma.
La Llei 8/2008, de 5 de juny, de modificació dela Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca, estableix que la forma oficial del topònim és Palma, i no Palma de Mallorca. Aquest canvi de [...]
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
Quan lae final decerts noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir dela terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
Calonge de Segarra
El nom oficial dela capital del municipi de Calonge de Segarra és Calonge de Segarra, i no Dusfort, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
s'utilitza reforçat amb altres elements: com ara, com és (o com són) o com és ara. Per exemple:
Hi ha una exposició d'un gran pintor català com ara / com és ara / com és Miró.
Hi ha una exposició de grans pintors catalans, com són Miró, Dalí, etc.
Font: Gramàtica dela llengua catalana de l [...]
El mot vessant és masculí quan fa referència al coster que uneix el tàlveg i la carena ola base amb el cim d'una muntanya. Per exemple:
El vessant nord dela muntanya és rocallós.
En certs casos, vessant pot ser tant masculí com femení:
Si té el significat de 'aiguavés'. Per exemple:
Van [...]
Els verbs guanyar, perdre i algun altre, com per exemple superar o vèncer, accepten un complement introduït amb les preposicions per ode, que expressa la mesura en què es guanya o es perd. Per exemple:
El concursant ha perdut de dos punts.
El nostre equip ha guanyat l'altre per cinc a dos.
El [...]
El verb afectar és transitiu i, per tant, la persona ola cosa que queda afectada fa de complement directe. En el cas que aquest complement sigui de tercera persona i s'hagi de pronominalitzar, cal fer servir, doncs, els pronoms el, la, els o les (i no el pronom li de datiu). Per exemple:
Aquella [...]
pedigrí, pedigrís
tabú, tabús
xa, xas.
Ara bé, cal tenir en compte que el mot maniquí fa el plural maniquins.
També fan el plural amb la terminació -s alguns mots patrimonials com ara cru, crus; nu, nus; el nom de les lletres be, bes; ce, ces; etc., i alguns motsde categories no nominals quan són usats [...]