Els noms dels rius catalans més significatius generalment porten l'article masculí (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic masculí elidit o sobreentès, com ara riu). Per exemple: l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, l'Onyar, el Segre, el Ter...
N'hi ha uns quants, però, que porten l'article [...]
La majoria de topònims corresponents a nomsde països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant denoms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc.
En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]
abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades [...]
En els noms d'accidents geogràfics, generalment es tradueix la part genèrica del topònim: riu, mar, serralada, platja, pic, etc. Pel que fa al nom propi, es tradueix només si hi ha tradició. Per exemple:
el mar Cantàbric
el canal de la Mànega
les muntanyes Cambrianes
el riu Tàmesi
Però: la [...]
Un cas especial dels compostos coordinats denomsde colors és l'adjectiu blaugrana, que s'ha lexicalitzat i pot ser invariable (és a dir, no flexiona en gènere i nombre) o bé pot flexionar en nombre. Per exemple:
les jugadores blaugrana
els seguidors blaugranes
Convé notar que la forma [...]
Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament. [...]
Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament:
1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]
El mot Nadal i altres nomsde festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]
Els nomsde lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]