1. Els noms de persona, quan fan referència a una col·lectivitat de persones amb el nom coincident, s'escriuen en plural (i per fer-lo, s'apliquen les mateixes normes que s'utilitzen pera la formació de plural dels noms comuns). Per exemple:
De Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases.
En [...]
Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i pera en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]
En els noms propis referits a animals, s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius. Per exemple:
La mascota dels Jocs Paralímpics del 1992 va ser la Petra.
Veig que en Duc és un gos molt espavilat.
Han fet una pel·lícula de l'ànec Donald.
El goril·la albí més conegut és el [...]
En els noms científics d'animals i plantes, s'escriu amb majúscula el primer mot, que correspon al gènere, i amb minúscula el següent, que correspon a l'espècie. Aquesta mena de denominacions s'escriuen en cursiva perquè són mots llatins. Per exemple:
Mephitis mephitis (mofeta)
Lacerta agilis [...]
'abreviatura. Exemples:
Francesc de B. Moll (Francesc de Borja Moll)
M. del Mar Bonet (Maria del Mar Bonet)
J. V. Foix (Josep Vicenç Foix)
C. J. C. (Camilo José Cela)
P. d'O. (Pere d'Olesa)
À. Gonyalons (Àngels Gonyalons)
G. de Cabestany (Guillem de Cabestany)
Els noms que comencen per Ll es consideren un [...]
, i ho reflecteix en l'onomàstica, és a dir, en els noms propis. Així, en el cas del català, tenim noms que provenen, entre altres, de la civilització romana (Marc o Clàudia), de la religió cristiana (Maria, Pere o Joan), de la cultura germànica (Albert, Bernat o Elvira) i també de la cultura aràbiga [...]
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]
Hi ha una sèrie d'expressions que serveixen per designar colors amb matisos cromàtics. S'obtenen de la combinació de noms de colors entre si o bé afegint a un color altres modificadors.
Aquests compostos s'escriuen amb els elements que els conformen separats i sense guionet. Per exemple: verd [...]
Els noms propis no catalans que no tenen una forma catalana adaptada d'ús general se solen pronunciar d'acord amb la llengua originària del nom propi. Cal evitar, però, les pronúncies massa forçades.
En el cas del nom propi de la cancellera alemanya Angela Merkel, la consonant g, per exemple, es [...]
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]