dir-ne significa 'designar amb tal o tal mot' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. Aquest verb va acompanyat d'un complement introduït per la preposició de. Per exemple:
D'aquesta escena a la platja en direm amor.
Se'n diu barbamec, d'algú que no té pèl a la cara.
[...]
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen articlei generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]
estar-ne significa 'sentir afecte' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. Aquest verb va acompanyat d'un complement introduït per la preposició de, que generalment se separa amb una coma. Per exemple:
N'estic molt, de la Maria Dolors, i ella de mi.
[...]
centreafricà (i no nord- i centreafricà), etc.
De manera excepcional, en els compostos formats a la manera culta i en els derivats en les coordinacions del tipus preoperatori i postoperatori, és admissible truncar el primer element del compost i deixar-hi un guionet: pre- i postoperatori. Per exemple: homo- i [...]
El verb que designa l'acció de fer força per moure una cosa és tirar, no tirar de. Per exemple:
Els gossos tiren el trineu (i no Els gossos tiren del trineu).
Per expressar l'acció de fer força per portar cap a si alguna cosa, el verb adequat és estirar (no estirar de). Per exemple:
Estira la [...]
allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris [...]
Les paraules Carnaval i Carnestoltes són equivalents quan es refereixen al període de caire festiu que precedeix la Quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses.
La forma Carnavals, en plural, no és adequada per anomenar aquesta festivitat. Per exemple:
Els Carnavals [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és
extremeny -enya Les formes per designar l'origen corresponents a la província ila capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents:
Badajoz: de Badajoz
Càceres: de Càceres
[...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Aragó és aragonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Aragó són els següents:
Osca: d'Osca
Saragossa: saragossà -ana
Terol: de Terol
[...]