FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa jueva en recordança de la sortida d'Egipte. Festa cristiana que secelebra en recordança de la resurrecció de Jesucrist. Pentecosta 2 . pasqua de resurrecció [o pasqua florida, o primera pasqua] Pasqua 2 1 . pasqua granada [o segona pasqua] Pentecosta 2 . Veurem la [...]
En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua [...]
En català, el pronom vostè no apareix quan fa de subjecte, si no és que es tracta de casos en què es vol marcar un contrast. Així, a diferència del que fan altres llengües, el pronom vostè no es troba mai darrere del verb, sinó que generalment s'elideix. Per exemple:
Ha triat pagar amb targeta [...]
Quan es coordinen quantificadors comparatius, com ara en l'oració Aquella casa és tant o més gran que la teva o Aquella casa és tan gran o més que la teva, escriurem tant o tan segons el cas.
S'usa la forma tan quan a continuació hi ha un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional i tot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. dérma dérmatos, 'pell'. Ex.: dermatologia, dermatomioma, dermatoneurosi, dermatotomia, dermatopatia o dermopatia, dermatàlgia o dermàlgia, dermatosi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. spérma spérmatos, 'esperma'. Ex.: espermatogènesi, espermatologia, espermatorrea, espermaticida, espermatangi, espermograma. [...]