FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de florir les plantes; l'efecte. Els ametllers ja han fet, ja han tret, florida. Hi havia una florida de clavells. Hi hagué llavors una florida de poetes. [...]
, encara que en alguns casos resulti forçat, és possible pronominalitzar amb hi tot el complement preposicional, inclosa la locució a favor o en contra:
?Estàs a favor de fer els treballs en grup? ?Sí, hi estic.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.6.1.1, 19 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recipient destinat a contenir un conjunt de colors que suren damunt un líquid dens i mucilaginós, sense barrejar-s'hi, i que hom empra per a obtenir el paper pintat, destinat principalment a guardes d'enquadernació. Estri emprat antigament pels naipers, els estampadors d'imatges [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l'altre. Capgirar la fanga. Capgirar els llençols. En aquesta ratlla hi ha tres lletres capgirades. Pertorbar l'ordre (de les coses). Remenant el [...]
crits a la nit i es va espantar).
La tractaven de boja perquè deia que sentia veus del més-enllà (i no La tractaven de boja perquè deia que hi sentia veus del més-enllà).
D'altra banda, el verb sentir-hi és intransitiu (és a dir, no va seguit de complement directe) i fa referència al fet de posseir el [...]
pronom feble:
1. En les dislocacions: és a dir, quan es desplaça cap a la dreta o l'esquerra un element que aporta informació coneguda, es reprèn aquest element amb un pronom feble quan la pronominalització és possible. Per exemple:
Els papers ja els he dut al despatx.
Hi aniré, a Montserrat.
Cal [...]