Hi ha verbs dela tercera conjugació, anomenats incoatius, que afegeixen l'increment -eix- (-esc-, -ix- o -isc-) en algunes formes: concretament, en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu, i de l'imperatiu.
Un d'aquests verbs és [...]
Quan lae final decerts noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir dela terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
El mot vessant és masculí quan fa referència al coster que uneix el tàlveg i la carena ola base amb el cim d'una muntanya. Per exemple:
El vessant nord dela muntanya és rocallós.
En certs casos, vessant pot ser tant masculí com femení:
Si té el significat de 'aiguavés'. Per exemple:
Van [...]
En alguns mots, com ara setmana i cotna, els grups -tm- i -tn- es pronuncien amb doble ema i doble ena (es pronuncia, per tant, semmana i conna). Així, en aquests mots no és recomanable la pronúncia dela t, així com tampoc es recomana reduir el so a una sola ema o ena.
Font: Gramàtica dela [...]
Hi ha una sèrie demots que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. La llista demots que porten accent diacrític la formen [...]
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides dela preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van [...]
Les formes maldecap i mal de cap tenen significats diferents.
Un maldecap és una preocupació. El plural d'aquest substantiu és maldecaps. Per exemple:
Haver d'estar pels nens li representa un maldecap.
La nova feina li porta molts maldecaps.
En canvi, un mal de cap és, literalment, un [...]
Els verbs guanyar, perdre i algun altre, com per exemple superar o vèncer, accepten un complement introduït amb les preposicions per ode, que expressa la mesura en què es guanya o es perd. Per exemple:
El concursant ha perdut de dos punts.
El nostre equip ha guanyat l'altre per cinc a dos.
El [...]
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma deLa Rioja és deLa Rioja.
El gentilici dela província i la capital de província dela Comunitat Autònoma deLa Rioja és el següent:
Logronyo: logronyès -esa
[...]
s'utilitza reforçat amb altres elements: com ara, com és (o com són) o com és ara. Per exemple:
Hi ha una exposició d'un gran pintor català com ara / com és ara / com és Miró.
Hi ha una exposició de grans pintors catalans, com són Miró, Dalí, etc.
Font: Gramàtica dela llengua catalana de l [...]