El verb afectar és transitiu i, per tant, la persona ola cosa que queda afectada fa de complement directe. En el cas que aquest complement sigui de tercera persona i s'hagi de pronominalitzar, cal fer servir, doncs, els pronoms el, la, els o les (i no el pronom li de datiu). Per exemple:
Aquella [...]
pedigrí, pedigrís
tabú, tabús
xa, xas.
Ara bé, cal tenir en compte que el mot maniquí fa el plural maniquins.
També fan el plural amb la terminació -s alguns mots patrimonials com ara cru, crus; nu, nus; el nom de les lletres be, bes; ce, ces; etc., i alguns motsde categories no nominals quan són usats [...]
Hi ha verbs que regeixen la preposició en, com ara basar(-se), complaure's, entossudir-se, consistir, interessar-se, invertir, vacil·lar, engrescar(-se) o capficar-se, entre molts altres. Per exemple:
La democràcia consisteix en la participació del poble en la política.
Ara bé, quan aquests [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) delao dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, lao du accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria demots que fan el plural en -ons: atenció, avió, botó, camió, cançó, traïció, etc.
els acabats en -ós [...]
En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela:
legítim [...]
Els topònims Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament.
Com que aquestes formes antigues són esdrúixoles, malgrat que inicialment no portarien accent, s'ha optat per accentuar-les i així [...]
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma deLa Rioja és deLa Rioja.
El gentilici dela província i la capital de província dela Comunitat Autònoma deLa Rioja és el següent:
Logronyo: logronyès -esa
[...]
plural quan el nom col·lectiu que fa de subjecte és lluny del verb o, fins i tot, quan s'omet el nom col·lectiu que fa de subjecte perquè ja ha aparegut abans com a antecedent. Per exemple:
La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren (o dubtà) a fer servir [...]
sucre o sense?
A la nostra botiga tenim pa amb gluten i sense.
A més a més, en certs contextos també es pot optar per elidir el complement dela preposició amb i mantenir el dela preposició sense. Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta estructura, estilísticament més marcada, és pròpia de textos [...]
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització delae no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús dela llengua catalana [...]