El plural de test pot ser tests o testos. Els noms i els adjectius acabats en -st poden fer el plural de les dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os.
Quan la paraula test s'utilitza específicament en el sentit de 'prova', fa habitualment el plural regular tests, encara [...]
Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que.
Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos [...]
En els parlars orientals, en general, les vocals a i e es neutralitzen en posició àtona i la vocal o es pronuncia u en aquesta posició.
Ara bé, en aquests mateixos parlars, la síl·laba àtona d'una sèrie demots (manlleus, cultismes, neologismes, etc.) no es neutralitza. Per exemple: credo, ídem [...]
sucre o sense?
A la nostra botiga tenim pa amb gluten i sense.
A més a més, en certs contextos també es pot optar per elidir el complement dela preposició amb i mantenir el dela preposició sense. Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta estructura, estilísticament més marcada, és pròpia de textos [...]
El gentilici dela Comunitat Autònoma de Cantàbria és
cantàbric -a i càntabre -a.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província dela Comunitat Autònoma de Cantàbria són els següents:
Cantàbria: cantàbric -a i càntabre -a
Santander: de [...]
El gentilici dela Comunitat Autònoma de Galícia és gallec -ega.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de províncies dela Comunitat Autònoma de Galícia són els següents:
Corunya, la: corunyès -esa
Lugo: de Lugo
Ourense: d'Ourense
Pontevedra: de [...]
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització delae no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús dela llengua catalana [...]
plural quan el nom col·lectiu que fa de subjecte és lluny del verb o, fins i tot, quan s'omet el nom col·lectiu que fa de subjecte perquè ja ha aparegut abans com a antecedent. Per exemple:
La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren (o dubtà) a fer servir [...]
Quan es fa servir el verb ser amb un dia dela setmana, tant és possible l'ús dela tercera persona del singular com l'ús dela primera persona del plural. En aquest darrer cas, el dia dela setmana es pot introduir amb la preposició a i, en alguns parlars, també pot aparèixer sense preposició [...]
Es fa servir la preposició per (o les contraccions pel o pels, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:
1. Complement de règim. Per exemple:
Vam optar pel pressupost del primer pintor (el verb optar regeix per [...]