FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell exòtic de l'ordre dels psitaciformes, de mida mitjana, cap rodó, bec curt, robust i punxegut, ales arrodonides i cua curta. Persona molt lletja. Dona que va molt pintada o d'una manera grotesca. Persona molt xerraire. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte del gènere Chrysopa, de l'ordre dels neuròpters, d'ales grosses, transparents i molt nervades, de colors verds o groguencs molt vistosos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels làmnids, de cos allargat, fusiforme i musculós, que pot atènyer 4 metres de llargada, amb el dors blavós i el ventre clar, les dents triangulars, estretes, molt agudes i de vores llises, amb una carena molt llarga sobre el peduncle caudal, i dues [...]