adjectiu masculí, una opció és invertir l'ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l'adjectiu o bé repetir l'adjectiu darrere de cada nom. Per exemple:
En aquest carrer hi ha furgonetes i cotxes abandonats.
S'han comprat un tamboret rústic i una cadira també rústica.
En [...]
El verb que designa l'acció de fer força per moure una cosa és tirar, no tirar de. Per exemple:
Els gossos tiren el trineu (i no Els gossos tiren del trineu).
Per expressar l'acció de fer força per portar cap a si alguna cosa, el verb adequat és estirar (no estirar de). Per exemple:
Estira la [...]
Els verbs deixar i fer i els verbs de percepció com ara sentir i veure poden portar com a complement directe una oració d'infinitiu o una subordinada amb que + verb.
En el cas que el complement sigui una oració subordinada introduïda amb la partícula que, els verbs com deixar i fer seleccionen [...]
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
plec de descàrrec El plec de descàrrec és l'enumeració raonada i correlativa de les al·legacions que s'oposen als càrrecs que figuren en un plec de càrrecs.Diem plec de descàrrec (i plecs de descàrrec, en plural) i no de descàrrecs, perquè el terme descàrrec fa referència en general a l'acció de [...]
La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple:
Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants.
S'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin.
En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple:
Aquesta [...]
, acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada).
A inici de mot es pot trobar:
s: sac, serietat, síndria, somiar, suma, etc.
c: cel, celebrar, circ, cirera, etc. (només davant de e, i)
ç: excepcionalment, en els mots ça i ço
Entre vocals [...]
directe, per dir 'emprar útilment l'avinentesa'. Per exemple:
Aprofita i no t'ho pensis, és una gran oportunitat!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.2.2g)
[...]
positivitzar i negativitzar, en canvi, pertanyen a la llengua general i tenen el significat de 'fer esdevenir positiu; donar un caràcter positiu' i 'fer esdevenir negatiu; donar un caràcter negatiu'. Malgrat que cap d'aquestes dues formes no està recollida en el diccionari normatiu, són verbs ben formats a [...]
Els mots davant i darrere, seguits opcionalment de la preposició de, poden funcionar com a preposicionsi introduir un complement. Per exemple:
Van quedar davant (de) la catedral.
Darrere (de) les muntanyes hi ha el poble.
Aquestes preposicions també poden anar introduïdes per la preposició a [...]