brancam brancada ramada, conjunt de rames. mola, la brancada d'un arbre quan és grossa i esponerosa. ramatge o ramera capçalada. Una alzina d'ampla capçalada. capçada enramada. El rossinyol cantava en l'enramada. copa cimall, la part alta del brancatge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

ovalada, amb un galet, que serveix per a beure vi, usat per la gent del camp i els obrers. nansat, càntir amb una nansa. pitxell(dial.) selló sellona, càntir gros. poal, càntir d'un broc gros, amb nansa. pòtil, boteta proveïda d'un broc, per a beure. rossinyol, cantiret molt petit que, ple d'aigua i [...]

1 f. clau mestra, la que obra i tanca tots els panys d'una casa. clau falsa, clau feta ocultament per a forçar un pany. clau de lloba, clau massissa. clau de canó, la que té la tija foradada. rossinyol, peça de ferro, doblada per una punta, que serveix, a falta de clau, per a obrir un pany. 2 [...]

Bolet comestible de l'ordre de les cantarel·lals, de color bru negrós, en forma d'embut profund amb el marge estès i de carn tenaç i aromàtica. [...]

decemlineata] escarabajo de la patata. 12 escarabat de les flors (o daurat) entom [Cetonia aurata] escarabajo de las flores (o dorado). 13 escarabat dels cuirs i de les pells entom [Dermestes frischii] escarabajo de los cueros. 14 escarabat de rossinyol entom [Tenebrio molitor] escarabajo de la tahona (o [...]

sardanes. executar, cantar una obra musical, esp. l'obra d'un compositor. contrapuntejar, cantar de contrapunt. 2 Fer el seu cant els ocells. refilar(certs ocells, com el rossinyol) garrular o xerrotejar(esp. els ocells petits) pitejar(el pinsà i altres ocells de cant semblant) parrupar(->), cantar [...]

 [...]

Regina, coll de la orogr Col de la Régine Rossinyol, el edif. Le Rossignol Sant Martí (de Vilaplana) edif. Saint Martin Sant Salvador edif. hist. / Saint Sauveur nucli altr. Sendreu, el edif. El Sandréu Sors, can edif Can Sors Sous, coll de orogr Col de Sous Tellet edif Mas Taillet Veïnat d'en Coma nucli [...]

, humanitat , etc. Els noms epicens designen indistintament individus mascles o femelles d'una espècie. Per exemple: el rossinyol, la criatura, la víctima, la persona, el bebè, l'infant, etc. Principi d'economia lingüística Entenem per economia lingüística la tendència general de les llengües a intentar [...]