Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.438
|
101.
Formació de mots: el truncament en noms comuns i adjectius / profe o professor?
Font
Fitxes de l'Optimot
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]
|
|
102.
Usos de com i com a: cridar com bojos o cridar com a bojos?
Font
Fitxes de l'Optimot
En construccions comparatives amb intenció hiperbòlica amb un sentit pròxim a 'com si fossin', quan el segon terme és un sintagma nominal sense determinant ni quantificador o un sintagma adjectival, es pot fer servir tant com com com a. En aquest cas, com a és habitual en valencià, baleàric i [...]
|
|
103.
Sigles i acrònims: lexicalització
Font
Fitxes de l'Optimot
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
|
|
104.
Sigles: gènere i nombre
Font
Fitxes de l'Optimot
Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:
el CAP (el centre d'atenció primària)
una AV (una associació de veïns)
els EUA (els Estats Units d'Amèrica)
les PAU (les proves d'accés a la universitat)
De vegades, el [...]
|
|
105.
Sigles i acrònims: formació
Font
Fitxes de l'Optimot
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
|
|
106.
Aprofita l'avinentesa i ves-te'n o Aprofita i ves-te'n?
Font
Fitxes de l'Optimot
directe, per dir 'emprar útilment l'avinentesa'. Per exemple:
Aprofita i no t'ho pensis, és una gran oportunitat!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.2.2g)
[...]
|
|
107.
Plural de noms de persona: els Joseps Maries o els Josep Maria? / Plural de cognoms, dinasties i llinatges: els Àustries o els Àustria?
Font
Fitxes de l'Optimot
1. Els noms de persona, quan fan referència a una col·lectivitat de persones amb el nom coincident, s'escriuen en plural (i per fer-lo, s'apliquen les mateixes normes que s'utilitzen per a la formació de plural dels noms comuns). Per exemple:
De Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases.
En [...]
|
|
108.
víric, vírica i viral
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Ciències de la salut
El terme viral s'ha normalitzat en català com a sinònim complementari de víric, vírica amb el sentit de 'relatiu o pertanyent al virus', atès que ha experimentat una gran difusió en l'àmbit mèdic.
S'ha considerat que viral és un adjectiu molt estès entre els especialistes i que apareix com a [...]
|
|
109.
fax, telefax i facsímil
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
La paraula fax prové de la reducció del mot facsímil. Fa referència al procediment emprat per transmetre documents a través de la línia telefònica que consta d'un sistema òptic de lectura, un mòdem per a la transmissió i un sistema d'impressió per a la recepció. Amb aquest significat també es pot [...]
|
|
110.
'mil i un, mil i una' o 'mil un, mil una'?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió mil i un, mil i una (o mil un, mil una) es fa servir per anomenar una gran quantitat indeterminada de coses. Per exemple:
mil i un detalls (o mil un detalls)
mil i una coses (o mil una coses)
mil i una oportunitats (o mil una oportunitats)
[...]
|
