Quan el subjecte està format per dos elements coordinats amb la preposició amb (o bé amb expressions com ara en col·laboració amb o juntament amb), el verb concorda en plural, tret dels casos en què el sintagma preposicional introduït per amb va entre comes perquè és un incís. Per exemple:
La [...]
La locució al peu de significa 'tocant la part baixa d'alguna cosa' i 'molt a la vora d'alguna cosa'. Per exemple:
Era al peu del penya-segat per fer-se una foto.
Quan van arribar al peu de la carretera, van parar de caminar.
De vegades, també es fa servir l'expressió a peu de (o al peu de) amb [...]
Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposició en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple:
Els títols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva).
S'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona).
Les entrades dels [...]
Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Els noms propis s'escriuen amb/en majúscula.
Els noms de càrrecs van amb/en minúscula.
Cal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o [...]
De vegades, es coordinen verbs amb règims diferents, és a dir, es coordinen verbs que demanen preposicions diferents o bé es coordinen verbs un dels quals necessita preposició mentre que l'altre no. En aquests casos, cal respectar el règim de cada verb: generalment, en els registres formals, es [...]
Quan el predicat del verb fer és un nom d'ofici o professió i va precedit de la preposició de, només es pronominalitza amb en. I també en el cas de les expressions fer-se soci, fer-se membre o fer-se amic, seguides de la preposició de. Per exemple:
Feia de traductora, però ara fa temps que no en fa.
M [...]
Les indicacions horàries es poden escriure amb xifres o amb lletres. Per exemple:
L'obra comença a dos quarts de deu del vespre.
Hem sortit a les 8:50.
Pots venir cap a les quatre de la tarda.
En contextos en què la precisió horària és molt important, com ara horaris de transports, agendes d [...]
Quan es vol indicar el vehicle que algú utilitza per desplaçar-se, tant es pot fer servir la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Plovia però va venir amb bicicleta.
Aniran de vacances en tren.
Avui aniré a treballar amb moto.
Arribarem en avió.
Ara bé, convé notar que van amb la [...]
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple:
Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
De vegades, en contextos informals, es fa servir la conjunció com amb valor condicional per expressar una condició hipotètica no desitjable. Per exemple:
Com no vinguis, te'n penediràs.
Com els en diguis alguna cosa, no et parlaré mai més.
Ara bé, en registres formals, en comptes d'aquesta [...]