Actualment, el topònim oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
La Resolució PRE/3758/2023, de 7 de novembre, estableix el canvi de denominació del municipi de Castell-Platja d'Aro, que passa a denominar-se Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
Com [...]
La forma res és un pronom que equival a 'cap cosa'. Per exemple:
Se n'ha anat sense dir-me res. ('sense dir-me cap cosa')
?Què vols? ?Res. ('cap cosa')
No fa res del que li ordenen. ('no fa cap cosa')
En canvi, gens és un adverbi quantitatiu que equival a 'en absolut' i en alguns casos, a 'molt [...]
a la babalà
a la lleugera
com un boig
Les expressions a lo loco i a lo que salga es poden traduir al català per a la babalà, a la lleugera, com un boig.
Així, les frases següents:
Son palabras dichas a lo loco.
Conduce a lo loco.
es poden traduir per:
Són paraules dites a la babalà [...]
Hi ha una sèrie de mots que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. La llista de mots que porten accent diacrític la formen [...]
baixa en sal.
En sentit contrari, per expressar que alguna cosa té alguna substància en abundància es pot fer servir l'expressió ric, rica. Per exemple:
L'arròs és un cereal ric en midó.
L'amanida era rica en fibra.
Amb els mateixos significats i segons els contextos, també es poden usar altres [...]
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.
[...]
.
Ara bé, la forma trobar-s'hi té el significat de 'sentir-se còmode' i duu sempre el pronom hi lexicalitzat. Per exemple:
Què vols que et digui... No m'hi trobo, fent de mainadera.
[...]
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]
, merèixer, vèncer, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet d'indicatiu dels verbs següents: dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; jèiem, jèieu; quèiem, quèieu; etc., excepte érem i éreu.
altres mots com brètol, cèrcol, grèvol, pèsol, rètol, rècord, sègol, tèrbol, trèmol, trèvol, etc.
En mots [...]
: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...).
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc [...]