Hi ha verbs que tenen una forma lexicalitzada amb el pronom es i el pronom en, com ara sortir-se'n i tornar-se'n. El verb sortir, quan apareix amb la forma sortir-se'n, significa 'resoldre convenientment una situació dificultosa'. I el verb tornar, quan adopta la forma tornar-se'n, significa [...]
El verb tenir, en sentit general, té diversos significats, un dels quals és, entre altres, el sentit de 'posseir o tenir sota control una cosa o bé una qualitat'. Per exemple:
El seu pare té molts diners.Té la pell molt fina.
Ara bé, la forma tenir-se-les significa 'barallar-se' i duu sempre els [...]
reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n.
Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el [...]
En català, per expressar concreció i omissió de tot allò que no és necessari, es poden fer servir mots com ara breu, curt, simple, senzill, concís, escarit, sobri o sec. Per exemple:
Hi havia tanta gent esperant que l'escriptora només em va poder fer una dedicatòria molt breu.
Ens va rebre amb [...]
L'equivalent català més adequat per a escrache és escarni, que fa referència a l'acció de denúncia ciutadana contra una persona de l'àmbit públic feta davant del seu domicili particular o en llocs públics on se la identifica, sovint amb pintades, cants o segudes, amb l'objectiu de protestar contra [...]
El grup l·l s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot til·la se separa til-la i no ti-l·la.
Cal recordar que, quan hi afegim el guionet de partició, es perd el punt volat de la ela geminada (til-la i no til·-la).
El grup ll no s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot [...]
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
En català es poden fer servir les construccions és el mínim que pots fer, com a mínim, no pots fer sinó, entre altres, per expressar el significat 'almenys, si no més'. Per exemple:
Encara que no vulguis estar-t'hi gaire estona, t'hi hauries de presentar, com a mínim.
És la festa d'aniversari [...]
En construccions més o menys fixades com ara cent anys, sant Andreu o sant Antoni, malgrat que en els registres informals de vegades s'elideix la t final del primer mot, en els registres formals és preferible pronunciar aquesta t. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
El sentit reflexiu dels verbs transitius es construeix habitualment afegint-hi el pronom es (s', 's o se), sovint reforçat pel sintagma a un mateix o a si mateix. Per exemple: citar-se a un mateix, destruir-se a un mateix, immolar-se a si mateix, etc.
Un altre recurs per emfasitzar aquest sentit [...]