El verb escollir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com collir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
L'expressió agafar de la mà (o de les mans, per la mà o per les mans) fa referència a subjectar, fer-se seva la mà d'algú amb la pròpia mà. Per exemple:
Passejaven agafats de la mà.
En Pep i la Maria es van agafar de les mans.
Anaven agafats per la mà.
[...]
revisor.
Aquest verb també pot portar un complement encapçalat per la preposició amb per expressar la persona. Per exemple:
Consulta amb l'especialista.
Consulta el tractament amb l'especialista.
Consulta amb l'especialista sobre els meus símptomes.
Hi ha casos en què l'ús de consultar amb aporta un [...]
Hi ha una sèrie de mots que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. La llista de mots que porten accent diacrític la formen [...]
En registres col·loquials, s'utilitza una construcció que consisteix a introduir una oració de relatiu per mitjà del nexe que. Atès que aquest que no duu a terme cap funció sintàctica dins de l'oració de relatiu, aquesta funció l'ha d'exercir un altre element:
1. Generalment, un pronom feble. Per [...]
El verb trobar, en sentit general, significa 'coincidir per atzar amb una cosa o amb algú'. Per exemple:
Aquest matí he trobat una sorpresa a la bústia.
Amb aquest significat també es pot fer servir la forma pronominal trobar-se. Per exemple:
Aquest matí m'he trobat una sorpresa a la bústia [...]
La conjunció o serveix per expressar una alternativa o contraposició. Per exemple: Escriu al president o al secretari.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una u quan va davant d'una paraula que comença amb el so de o o u.
Per tant, cal dir dona o home i no dona u home [...]
En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple:
abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa [...]
, aquest verb pot anar tant en indicatiu com en subjuntiu, amb algun petit matís de significat:
Si la subordinada té un caràcter hipotètic, es construeix amb subjuntiu. Per exemple: Ens n'anirem després que arribin ells.
Si fa referència a una situació real (designa fets ja ocorreguts), s'usa [...]