El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:
em i ens, quan el [...]
De vegades, davant d'un sintagma preposicional introduït per la preposició a hi ha el dubte sobre quin és el pronom que cal fer servir a l'hora de pronominalitzar-lo: li o hi. La tria de l'un o l'altre depèn del tipus de complement i, en alguns casos, del verb de l'oració.
1. Complement indirecte [...]
En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple:
El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar.
En Julià està a l'atur [...]
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
publificació
El terme català publificació designa l'acció per la qual els poders públics assumeixen la titularitat d'una activitat o d'un servei quan passen a considerar-lo d'interès general, ja sigui duent-ne a terme la gestió directament o bé concedint-la a una empresa privada. Per exemple: la [...]
publificar
En llenguatge jurídic català, publificar vol dir 'assumir, els poders públics, la titularitat d'una activitat o d'un servei quan passen a considerar-lo d'interès general, ja sigui duent-ne a terme la gestió directament o bé concedint-la a una empresa privada'. Per exemple:
Publificar l [...]
Quan es vol indicar el vehicle que algú utilitza per desplaçar-se, tant es pot fer servir la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Plovia però va venir amb bicicleta.
Aniran de vacances en tren.
Avui aniré a treballar amb moto.
Arribarem en avió.
Ara bé, convé notar que van amb la [...]
El substantiu que correspon al verb subministrar en català és subministrament, no pas subministre (o suministre), que ve del castellà suministro. Per exemple:
Els subministraments elèctrics i telefònics comencen a restablir-se després de la tempesta.
No és permès el subministrament de begudes [...]
de ratlles de quadres
Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple:
Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres).
Duu una camisa de [...]
a prop de prop
Quan l'adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s'hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
D'altra banda, l'adverbi prop també pot anar precedit de la preposició de. En aquest cas la forma adequada és de prop (i no [...]