Els noms dels càrrecs s'escriuen amb minúscules inicials, tant si es refereixen a la persona concreta com si es refereixen al nom genèric comú. Per exemple, per fer referència a la persona: El president de la Generalitat arribarà d'aquí a uns moments. I per designar el nom genèric: El Parlament té [...]
Es poden distingir dos casos:
1. Quan es fa servir el mot càtedra en sentit genèric, s'escriuen amb minúscules tots els elements de la denominació. Per exemple:
S'han convocat oposicions a dues càtedres de literatura i a una de matemàtiques.
Però, quan es fa referència a la denominació d'una [...]
A l'hora de traduir noms escrits en alfabets diferents del llatí, cal transcriure o transliterar el nom de la llengua original al català.
La transliteració consisteix a donar l'equivalent gràfic de l'alfabet original en l'alfabet llatí, i va adreçada a publicacions especialitzades o a un públic [...]
Quan hi ha un mot apostrofat a final de ratlla, no es deixa l'apòstrof al final i s'escriu la paraula que l'acompanya en la línia següent, sinó que la partició es fa com segueix:
Hem facilitat la creació d'u-
na empresa tecnològica.
Així mateix, les paraules manllevades a una llengua estrangera [...]
Davant dels símbols, encara que generalment es llegeixin desplegats, no s'apostrofen ni els articles definits el i la ni la preposició de:
El H és un gas molt volàtil. ('l'hidrogen')
La peça contenia 30 cg de Au. ('d'or')
El projecte analitza la pronunciació de [e] en nord-occidental i en [...]
verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple:
La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.1)
[...]
Com a norma general es tradueixen tots els nomsde poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de [...]
Es fa servir la preposició per (o les contraccions pel o pels, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davantde nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:
1. Complement de règim. Per exemple:
Vam optar pel pressupost del primer pintor (el verb optar regeix per [...]
Jocs Olímpics es van fer a Barcelona.
També és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple: En 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona [...]
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els nomsde lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). [...]