Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 694
|
41.
Verbs de la tercera conjugació: amb '-eix-' o sense? / 'dissent' o dissenteix'?, 'bulleix' o 'bull'?, ''esculli' o 'escolleixi'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats incoatius, que afegeixen l'increment -eix- (-esc-, -ix- o -isc-) en algunes formes: concretament, en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu, i de l'imperatiu.
Un d'aquests verbs és [...]
|
|
42.
Timbres oberts i tancats de e i o tòniques sense accent
Font
Fitxes de l'Optimot
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:
e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel, [...]
|
|
43.
Infinitiu amb valor d'obligació o necessitat / Nom + a + infinitiu o Nom + per + infinitiu: quantitat a pagar o quantitat per pagar?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a + infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc.
Aquesta [...]
|
|
44.
'Veniu a plaça' o 'Veniu a la plaça'? / Expressions de lloc sense article
Font
Fitxes de l'Optimot
De vegades, s'usa un nom genèric precedit de la preposició a per fer referència a llocs concrets (gairebé com si fossin topònims). Per exemple:
Veniu a plaça.
Avui els nens no van a escola.
Aquest cap de setmana volen anar a muntanya.
Quan aquesta mena de complements de lloc duen article, solen [...]
|
|
45.
Les oracions subordinades de relatiu sense antecedent: el que o el qui?; aquell que o aquell qui? / qui digui això o el que digui això?
Font
Fitxes de l'Optimot
diversos mots o expressions: un article definit (el, la, els, les); un determinant demostratiu de llunyania (aquell, aquella, aquells, aquelles); aquest article definit o determinant precedit de tots; o bé els mots tothom, qualsevol o tot. Per exemple:
Tots els qui no van venir ahir que vagin a buscar les [...]
|
|
46.
'veure' o 'veure-hi'? / Pronoms sense valor sintàctic / Verbs amb pronom feble inherent
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha una sèrie de verbs que estan fixats amb un o més pronoms febles i adopten un significat especial. Per exemple, veure-hi significa 'tenir el sentit de la vista', haver-se-les vol dir 'discutir' i no ser-hi tot significa 'ser boig'. Així doncs, no és el mateix dir:
No veu bé l'escenari des d' [...]
|
|
47.
El possessiu fort abans de nom (prenominal) / un amic meu o un meu amic?
Font
Fitxes de l'Optimot
En general, els complements introduïts amb un article indefinit porten el possessiu després del nom (postnominals). Per exemple:
un amic meu
un llibre seu
una carmanyola teva
Quan el nom del sintagma nominal és un terme de parentiu amb un lligam proper (de veïnatge, d'amistat, professional...), [...]
|
|
48.
Portem temps sense veure'ns o Fa temps que no ens veiem? / portar + expressió temporal
Font
Fitxes de l'Optimot
fer servir el verb portar (o dur) seguit d'una expressió de temps i d'un sintagma adjectival o preposicional o bé d'un verb en gerundi, malgrat que aquesta construcció és més recent i no tan genuïna com l'anterior. Per exemple:
Portem tres anys sense veure'ns.
El meu fill portava mitja hora [...]
|
|
49.
Mots compostos i prefixats: amb e- o sense e-? / infrastructura o infraestructura?, autostop o autoestop?
Font
Fitxes de l'Optimot
Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts i sense guionet, i no perden la e- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com [...]
|
|
50.
Oracions de relatiu: explicatives i especificatives / Oracions de relatiu: amb coma o sense coma? / Els turistes, que estaven marejats,... i Els turistes que estaven marejats...
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan una oració de relatiu complementa un nom que la precedeix (l'antecedent), s'anomena adjectiva perquè fa la funció que faria un adjectiu, és a dir, de complement del nom. Per exemple:
El noi que xerra equival a El noi xerraire
L'home que bada equival a L'home badoc
Les oracions de relatiu [...]
|
