En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua [...]
Les paraules Carnaval i Carnestoltes són equivalents quan es refereixen al període de caire festiu que precedeix la Quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses.
La forma Carnavals, en plural, no és adequada per anomenar aquesta festivitat. Per exemple:
Els Carnavals [...]
En català es fa servir Pròxim Orient per fer referència a l'àrea geogràfica que inclou Israel, el Líban, Jordània, l'Iraq, Síria, Turquia, Aràbia i Egipte.
En canvi, l'Orient Mitjà és la zona que ocupa l'Iran, el Pakistan, l'Índia i els països limítrofs.
Finalment, l'Extrem Orient inclou la Xina [...]
Els verbs deixar i fer i els verbs de percepció com ara sentir i veure poden portar com a complement directe una oració d'infinitiu o una subordinada amb que + verb.
En el cas que el complement sigui una oració subordinada introduïda amb la partícula que, els verbs com deixar i fer seleccionen [...]
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
De vegades, els verbs poder i haver de apareixen coordinats davant d'un infinitiu. En aquests casos el verb d'obligació haver de apareix sempre en segon lloc. Per exemple:
És un home que ha cregut en tot allò que encara no existeix però que sí que pot i ha d'existir (i no ...que sí que ha i pot [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma del País Basc és basc -a.
Els gentilicis de les províncies de la Comunitat Autònoma del País Basc són els següents:
Àlaba: alabès -esa
Biscaia: biscaí -ïna
Guipúscoa: guipuscoà -ana
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les capitals de [...]
El verb informar és transitiu i exigeix un complement directe de persona. A més a més, també porta un complement preposicional introduït per les preposicionsde o sobre. Si és una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix. Per exemple:
Informarem el director de la caiguda [...]
La construcció bo i + gerundi es fa servir per donar més rellevància al valor de simultaneïtat que expressa el gerundi respecte del verb principal. Per exemple:
Bo i esperant que pugueu assistir a l'acte, rebeu una salutació cordial.
N'hem parlat bo i pujant amb l'ascensor.
Una altra manera de [...]
Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple:
Té molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà.
No viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin.
També hi ha altres connectors que també [...]