En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents:
8 huit
17 dèsset
18 díhuit
19 dènou
80 huitanta
Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:
17 [...]
És freqüent l'error de fer servir mig, mitja ('que forma la meitat d'un tot') en lloc de les formes mitjà, mitjana ('que és igualment lluny de dos extrems').
Per exemple, és habitual sentir la construcció a mig termini per expressar que un fet es produirà en un període de temps que no és ni [...]
L'adjectiu maleducat significa 'que és groller o inoportú'. S'escriu aglutinat perquè no és tan sols la suma de l'adverbi mal i el participi educat sinó que és el contrari de educat. Per exemple:
És un nen tan maleducat que diu una grolleria rere l'altra.
Cal tenir en compte, però, que si es vol [...]
Algunes de les formes possibles per fer referència a la mesura d'un objecte, animal, persona, etc., poden ser: mida, volum, grandària, dimensió, proporció, format, grossària, etc., segons el cas, i no tamany. Per exemple:
Les figures dels animals de mida natural que hi ha al museu impressionen [...]
reembossament o reemborsament contra reembossament o contra reemborsament El terme català equivalent a reembolso és reembossament. Per tant, la locució contra reembossament s'aplica a la compravenda en què es fa el pagament quan es rep la mercaderia objecte del contracte. Per exemple: He adquirit [...]
És relativament freqüent que les novetats que es produeixen en els hàbits de consum acabin tenint també un reflex en la llengua. Per exemple, és cada cop més habitual veure uns establiments comercials que s'anuncien com a enoteca o vinoteca.
Encara que la llengua ja disposa de les formes [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple [...]
Per indicar que una acció o un estat s'allarguen un cert temps es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que. Per exemple:
Fa tres dies que hi donem voltes.
L'esplai fa anys que lluita per aconseguir un local decent.
Estic desesperada, fa una hora que espero el tren.
Amb aquest [...]
La conjunció doncs es fa servir per indicar una conseqüència o conclusió, i és equivalent a per tant. Per exemple:
Ja has acabat de bramar? Doncs ara parlo jo.
Vaig néixer a l'Uruguai però visc a Catalunya. Soc, doncs, uruguaiana i catalana.
Malgrat que de vegades es fa servir la conjunció [...]
La forma prefixada video-, que en llatí significa 'jo veig' i que en català indica referència a la imatge dels mitjans audiovisuals, serveix per formar compostos cultes.
La base culta video- s'escriu sense accent, de manera aglutinada amb l'altre formant i sense guionet. Per exemple: videotrucada [...]